mercat al Passeig de Blanes. Alguns turistes a la platja, com adormida, esperant l'enrenou de l'estiu. Dues joves bessones es fan una foto en la sorra. Duen el mateix banyador, el mateix pentinat, la mateixa samarreta. Deuen pensar les mateixes coses? L'illa de Sa Palomera sembla vigilar l'escena. Durant tot el mes fan les Jornades Gastronòmiques del suquet de peix a la vila, emprant l'atractiu de la cuina de mar per atreure visitants. Una iniciativa dedicada, sobretot, al públic local. A Figueres, tenim els Tastets dalinians. Hi ha quelcom més dalinià que una garota, o unes escopinyes? Pregunta metafísica.

A Blanes entra una parella alemanya jubilada al restaurant, preguntant si tenen "tapias". "No tapas, fish", els contesten. Semblen sorpresos, però s'hi queden. El secret del lloc és comprar el peix fresc a llotja. Peix fresc, gust intens de mar. Sonso, sorell. Regats amb un vi blanc lleugeret i fresc, una simfonia gustativa senzilla i agradable. Menús en rus, cambreres russes. Tots esperem el manà que vindrà de l'est com la segona restauració del turisme. Amèn. Tinc un amic, economista, que diu que encara que no ho sabem, estem en recons?trucció. Fa dos anys els europeus van invertir més de 30.000 milions d'euros en rescatar les nostres caixes, em ve a dir, i lentament ens reconstruïm. No en som conscients, però és així. Si miren les cotitzacions de la borsa fa un any i aquest dimecres entendran el concepte ràpid.

Ens reconstruïm, des de la gastronomia, buscant un lloc sota el sol en un món que cada vegada es fa més petit i interconnectat. Als diaris, ofertes de viatges per a més grans de 55 anys. Els 55 anys, bon estàtus econòmic, candidat a la prejubilació, bona salut, encara. Però per quan ofertes pels de 40 anys, els de 35 o els de 45 anys? El món és gris i blau, que diria en Battiato. La família gitana desmunta la paradeta amb la mateixa habilitat que un mag desplega els seus trucs. En pocs minuts tenen la furgoneta plena. La Cala de Sant Francesc, femenina, arrecerada, de sorra blanca, guarda el secret del Mediterrani que es mou entre la sensualitat dels anuncis de marques de cervesa i la dura realitat. Camí costerut i ple de paisatges espectaculars, vinguts com un flaix a través d'urbanitzacions protegides. Entre la realitat i la publicitat, ens queda el Mediterrani: la nostra casa.