Principis dels anys seixanta. Tarda assolellada que s'esmuny per donar pas a un cel rogent. Una colla de marrecs va de casa en casa pidolant per aconseguir mobles vells i altres andròmines. El botí aconseguit serà afegit apressadament al munt de llenya que cremarà la nit de Sant Joan. La foguera bastida enmig de la plaça, encim?bellada amb una cadira atrotinada i una escombra esfilagarsada, és d'una grandària colossal als ulls de la mainada.
Excitació difícil de refrenar. Ulls recelosos de les criatures que frisen perquè arribi l'instant de calar foc a la muntanya de fusta. El sol, que vol fer la punyeta, es retira lentament en una inútil temptativa d'endarrerir el seu ocàs. Les ombres envaeixen l'espai poc a poc. La foscor s'ensenyoreix dels carrers del poble. La canalla xiscla. Els ganàpies alcen la veu per imposar calma i tranquil·?li?tat. De sotamà preparen els encenalls. Les cares dels assistents traspuen una sensació de vertigen quan envolten l'estiba.
Tot és a punt pel moment màgic. En un tres i no res els més agosarats s'abranden amb les teies per encendre la pira. Les flamarades il·luminen els racons més amagats. Tothom fa unes passes enrere colpits d'emoció davant la foguerada que s'enfila cap als núvols.
La pirotècnia apareix. Les bengales, cebes, piules i traques inofensives obren pas als petards de metxa més potents. La nit s'omple de trons, fonts de llum i de coets que retrunyen durant una estona de joia i alegria.
La nit de Sant Joan rendia culte a l'arriba?da de l'estiu. Per als adolescents d'aquella època trista i somorta era un ocasió única per esplaiar-se saltant entorn les flames, cridant com beneits i llençant petards, aquells que podien comprar-los. Segons una creença popular, el foc servia per allunyar éssers imaginaris que volien fer la guitza als mortals. El record de la guerra civil era viu encara entre la gent gran. I era visi?ble la presència de la parella fantasmagòrica de la Guàrdia Civil, apostada a un costat de la plaça, sempre vigilant. Amb els màu?sers penjats cap per avall del muscle impo?saven un respecte reverencial i una por cerval.
Avui dia, la festa del foc és una revetlla de fogueres escasses i controlades que serveix d'excusa per gaudir d'un bon cava i menjar coca de brioix amb fruites confitades. Això no exclou que, entre glop i glop, els amics es mirin de reüll mentre discuteixin sobre el futur de Catalunya. Enmig de la conversa s'escam?pa l'amargor en comprovar com els punts de vista són irrecon?ci?liables. La fractura social està servida. Ressorgiran els esperits malèfics per convertir la nit de les bruixes en una vetllada maleïda? Els fantasmes del passat sotgen el present. Caldrà estar alerta.
