És evident que ERC ha guanyat per primer cop després de 1936 unes eleccions a Catalunya i és també cert que ha superat CiU en vots i percentatge. Felicitats. Tot després d'unes eleccions a Catalunya que s'han plantejat i han tingut un impuls afegit com és el sobiranista, en vigílies de la consulta del 9N i amb un suport mediàtic absolut que explicaria que hagués augmentat un 10% els votants. Felicitats, repeteixo. Però anem a pams. Com s'explica que a Catalunya no arribin al 50% els votants? No haurien d'estar totes les candidatures molt preocupades per aquest altíssim grau d'abstenció? Perquè poble català són aquells que han votat (2.598.718 ciutadans) o cal sumar tots aquells que a més s'han abstingut o votat en blanc? El poble català són els 7.479.000 milions de catalans, o potser aquells amb dret a votar (el cens electoral, 5.323.878 catalans)?

El Sr. Terricabras, al que considero una persona honesta, parla en aquest diari que "hi ha a Catalunya una gran força de centredreta i una altra gran força de centre esquerre...". I pregunto, és una "gran" força aquella a la qual no han votat gairebé el 90% de perso?nes amb dret a vot de Catalunya? Diu després que amb un 55% dels vots favorables (la suma de CiU, ERC i ICV/IU) el procés sobi?ra?nista queda enfortit. Tornem a anar a pams. No cal ser mate?mà?tic per entendre que de 5.323.878 vots possibles a les tres formacions els han votat uns 1.401.421 catalans, és a dir, un 26,34%; en altres paraules, de cada quatre catalans amb dret a vot, només un vota els partits que donen suport al procés sobiranista. És això "enfortir-lo" o afeblir-lo? No em quadren els triomfalismes ni el cofoisme. No caldria una mica més de prudència i d'humilitat, de reflexió i d'autocrítica? No caldria preguntar a aquest 73,66% de catalans què en pensen i què els preocupa? El mateix es podria dir del PSC, oblidant que el 93% dels catalans no els hem votat ni ens interessen les seves tribulacions. Ja no parlem del PP. Penso que quan "el poble" diu que no ens representen, estem en el cert, només representen l'11,17% de catalans (ERC), el 10,31% (CiU) o el 6,74% (PSC); el PP no arriba ni al 5% que els han votat. Cal anar al Baròmetre del CIS on els ciutadans a través d'una enquesta, mes rere mes, enumeren "les prioritats" que tenen, allò que els amoïna, en primer lloc la feina/l'atur, després la corrupció política, la situació econòmica. Les questions nacional/la forma d'Estat, al voltant de l'1%. No caldria abans d'arribar a decidir només sobre la qüestió territorial (que també s'ha de votar) pensar en les persones i les raons del seu patiment?: l'atur, els desnonaments, la destrucció dels serveis públics, sanitat i educació o els drets laborals... i després parlar de les banderes, les pàtries, les fronteres o la forma d'estat. No caldria abans aprovar al Parlament amb els seus vots, Sr. Terricabras, la renda bàsica/renda garantida ciutadana que acabaria parcialment amb la pobresa i el patiment de milers de famílies catalanes.

Som en un país, Catalunya, on segons vostè cada mes marxen 400 joves exiliats i on caldria un funcionari (metges, bombers, mestres, policies, jutges etc.) cada 18 habitants i no per cada 28 com ara. Parlem de malnutrició infantil, de gent buscant menjar als contenidors o dormint al carrer. No creu que potser caldria rebaixar aquest cofoisme i reflexionar sobre la desafecció dels ciutadans de Catalunya. No sent com un fracàs col·lectiu aquestes eleccions. Quin projecte de país es pot fer si el 88,83% de catalans no et vota, o el 73,66% si sumem els tres partits sobiranistes? Sóc l'únic que veu les coses així? Ningú s'havia adonat que es poden guanyar unes eleccions mentre no et vota el 88,83% de ciutadans?