Cartes

de la monarquia

Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Amb motiu de l'abdicació de Joan Carles I i el nomenament del seu fill Felip com a nou Rei d'Espanya, els republicans, els antimonàr?quics i altres grups que volen pescar en aigües tèrboles, esperonats per polítics que ara viuen d'aquest sistema però que no els importaria canviar de camisa si poguessin seguir amb les seves trapelleries, fan demostracions i proclames contra la monarquia, culpabilitzant-la dels mals que ens han sobrevingut darrerament. Res més fals ja que els mals que arrossega Espanya han estat causats, únicament i exclusivament, per la casta política que va assaltar la jove democràcia que havia il·lusionat la ciutadania, convertint-la en un pou de pudent corrupció on només ells s'hi troben a gust.

Una altra fal·làcia, no sé si per la joventut de molts o per la incultura general del país, és dir que la monarquia va ser imposada per en Franco. No sé exactament l'any (1957?) hi va haver un referèndum sobre si el país volia que tornés la monarquia, i va guanyar el sí. Després, amb la Constitució, la monarquia va ser referendada per la gran majoria dels espanyols.

Es vulgui reconèixer o no, la monarquia és l'única que, amb alguns episodis personals no gaire afortunats, ens ha donat estabilitat política, enfront d'altres opcions que han portat destrucció i caos.

I abans que algú comenti que els referèndums estaven "tutelats per les armes", les eleccions actuals, siguin municipals, autonòmiques o nacionals, estan tutelades pels poders econòmic, d'amiguisme o de cor?rupció empresarial. La democrà??cia espanyola s'assembla a la democràcia clàssica com una gla a un ou.

Concert

de Paco Ibáñez

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Torroella de Montgrí.

El Dia Internacional de la Música vàrem tenir el privilegi d'escoltar un concert del gran artista ja consagrat Paco Ibáñez a l'auditori de l'Espai Ter de Torroella de Montgrí, dins la programació del festival Í-TACA. Hi va presentar el seu últim disc, Canta a los poetas latinoame?ricanos, alhora que va cantar unes quantes de les cançons més conegudes de la seva llarga trajectòria artística. En la interpretació d'algunes d'elles va estar acompanyat per l'excel·lent guitarrista Mario Mas, fill de Javier Mas, l'actual guitarrista acompanyant del músic Leonard Cohen. El mateix Paco Ibáñez explica que el que ha fet ha estat "treu?re la poesia dels llibres, convertir-la en cançons i fer-la arribar a la gent. La poesia ajuda a pensar, a obrir les finestres del nostre interior i a fer que ens adonem que cadascú de nosaltres porta a dins seu un univers, que no som màqui?nes i que no ens poden manipular".

En aquest concert de més de dues hores (esforç que s'agraeix tenint en compte els seus 79 anys) va posar música a poemes de Federico García Lorca, Pablo Neruda o Alfonsina Storni, entre d'altres. És una forma de reivindicar la memò?ria popular i històrica. Entre cançó i cançó ens va anar explicant anècdotes viscudes, com per exemple, quan va conèixer Pablo Neruda i aquest li va dir que ell havia de cantar els seus poemes perquè la seva veu estava feta per cantar aquella poesia. Va cantar en diversos idiomes que coneix per haver viscut en terres diferent i va expressar l'admi?ració que professa a George Brassens. El públic es va posar dempeus per acomiadar el concert com a agraïment per l'actuació i reconeixement pel conjunt de la seva obra. Una obra que continua sent vigent en l'actualitat perquè les reivindicacions que fa continuen sent tant o més necessàries que mai.

Un premi que posa de relleu un fet

Jesús Domingo Martínez. girona.

Enguany, a primers d'aquest mes de juny, es va fer entrega del I Premi Valors Humanistes al Sr. Frederic Gómez Pardo per ser l'actual president de la Fundació Banc dels Aliments de Girona. No és d'estranyar, ja que la tasca social i assistencial que es fa des d'aquesta entitat és extraordinària. Durant el 2013, el Banc dels Aliments de les comarques de Girona va fer entrega de 2,6 milions de quilos d'aliments entre unes 112 entitats benèfiques d'aquest territori. A través d'aquestes entitats calcula que dóna ajuda alimentària a unes 42.000 persones. Tota aquesta feina es realitza amb la tasca d'uns 40 voluntaris. D'aquí la importància i el paper que juga aquest Banc, on tot funciona com una autèntica cadena solidària per aconseguir ajudar els més desafavorits. Malgrat que la tasca del Banc és constant i ininterrompuda durant tot l'any, a final de novembre o principi de desembre la seva notorietat es multiplica, gràcies al Gran Recapte amb el qual, en la seva darrera edició, i amb la col·laboració d'uns 3.000 voluntaris, s'aconsegui?ren 460 tones d'aliments, que milers de persones aporten en un sol cap de setmana. Un exercici que posa a prova la capacitat organitzativa i de superació del Banc, que any rere any posa el llistó més alt. Sens dubte, el premi atorgat no fa més que posar de relleu el fet. Per molts anys.

Espanya i els aforats!

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Som el primer país del món en el nombre d'aforats. En altres coses estem a la cua, però en això estem a primera línia, aproximadament 10.000, considerant-se internacionalment excessiu i fora de lloc. A tall de mostra, Estats Units, Alemanya i el Regne Unit no en tenen cap, a Portugal, el president de la República, a França el president, el primer ministre i el seu Govern, a Itàlia, el president de la República, i així quasi tots els països. Espanya és diferent. Una demo?cràcia que ha servit per a la tran?sició des de la dictadura, però la Carta Magna actual ens demos?tra clarament que ha quedat obsoleta.

L'actual Constitució en el seu article 14 diu que "els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", per tant queda claríssim que s'està abusant i vulnerant. Mostres en tenim en els diferents processos de corrupció oberts. Ara sense cap intenció de reduir aquests aforaments, s'havia parlat d'incloure els Prínceps i la Reina, però davant la sobtada abdicació de Joan Carles I, la truita s'ha canviat, precipitadament i inclouen el Rei i la Reina que han deixat de ser-ho. La Llei Orgànica de l'abdicació solament té un article, no hauria estat millor fer-la més completa i pre?veure aquestes circumstàncies i d'altres que aniran venint? Durant més de 35 anys cap polític s'ha preocupat de preveure aquesta circumstància.

Seguim sent diferents, tinc vergonya d'una classe política incom?petent i nul·la, solament s'ha preocupat dels seus privilegis i a la ciutadania que...