Avui, gairebé a final de curs, és un bon dia per felicitar aquesta primera generació de llicenciats en Medicina que surt de la nostra Universitat de Girona. Sabem que no ha estat fàcil. Però, per fi, hem vist el somni realitzat. Vuitanta professionals que portaran el nom de la nostra Girona arreu del món. Especialment m'ha agradat el que han dit: necessitem un nou Trueta i cal aturar les retallades. I ho diuen després de conèixer durant sis anys el nostre sistema sanitari. Ho diuen amb coneixement de causa. Ho va entendre, el Sr. Conseller? És clar; entenc que és molt agradable presidir un acte acadèmic com aquest. Però, què en coneix, el Sr. Conseller, de les realitats que pateix aquest sistema sanitari que havia arribat a uns nivells molt alts d'excel·lència i que si ara s'hi manté és amb l'esforç impagable d'uns professionals de primera i amb una resignació dels usuaris. Jo recomanaria al Sr. Conseller que, abans de presidir un acte així, fes una estada en algun dels nostres centres. La política, si no és viscuda, no serveix al poble. I, per tant, no serveix.

I la segona felicitació és per a la nova junta directiva del Col·legi de Metges. Aquest òrgan representatiu té l'oportunitat de fer-se sentir i d'actuar en aquesta societat on s'han retallat tant els recursos en sanitat. La batalla no està perduda. Però cal posar-hi tota la força per aconseguir un sistema sanitari públic de primera qualitat.

Són dos esdeveniments en el camp de la medicina a les nostres comarques que mereixen una especial atenció, reflexió i consideració.

I unes vacances. Sí. Des del setembre de 1992 no he deixat mai de escriure, dijous a dijous, aquesta columna al Diari de Girona. M'hi he sentit i m'hi sento a gust. La llibertat d'expressió i l'obertura de camins m'ha permès escriure sobre temes variadíssims. També m'ha permès compartir un premi Manuel Bonmatí amb la sempre recordada Agustina Reixach. I des dels articles del Diari en vaig publicar el meu llibre Parlem de l'adolescència (CCG Edicions). Ara, a final de curs, he decidit prendre'm un temps de vacances. A l'escriptor també li va bé un temps de silenci. Ajuda a interioritzar idees. Per tant, deixaré aquesta columna dels dijous fins que el sol torni a baixar i comencem a veremar el raïm. Al setembre espero retrobar-me amb els que em seguiu habitualment. Amb nous temes i noves reflexions. A tots us desitjo un molt bon estiu, temps de descans i de represa de forces.