L'hereu nominal i numeral de Felip V el Perjur es riu dels catalans. Quan Eveline Widmer-Schlumpf va ser elegida per sorpresa una dels set ministres del govern suís, va iniciar el seu discurs al parlament en romanç, cosí del català, que parlen 30.000 grisons, d'on és originària, com si el president de la Generalitat iniciés un discurs en aranès. Aquí el català el parlem 10 milions.

El nou rei belga utilitzà al parlament les tres llengües oficials per un igual. Aquí el monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset explica al Diari de Girona: "En un Estat on la Constitució diu que reconeix la riquesa de les diverses llengües, és merament anecdòtic que el nou Rei digués simplement dues paraules en la nostra llengua. I també, dues paraules més en basc (Eskerrik asko) i en gallec (Moitas grazas). La resta del discurs del Rei va ser íntegrament en castellà, cosa que demostra el "convenciment" que el Rei té d'un Estat plurilingüístic. El rei Felip VI podria imitar el rei Felip dels bel?gues, que signa les lleis amb tres noms: Philippe (en francès), Filip (neerlandès) i Philipp (alemany). No és que sigui gran cosa, però sempre és més que dir només "Moltes gràcies" en castellà, eusquera, gallec i en la llengua en què diem també, bon dia o bona nit".

El diari jacobí El País fa com el moribund PSC, diu una cosa a Catalunya i la contrària a Madrid. Però paga la pena llegir el seu suplement colonial de Catalunya, sobretot l'historiador Joan B. Culla: "Creia que el flamant rei mostraria que és el cap d'un Estat pluricultural i plurilingüe. Seguir l'exemple de la monarquia belga i utilitzar amb normalitat les diverses llengües cooficials. Ho féu en un grau tan ínfim, que semblava una presa de pèl. Quina falta de valor i quina oportunitat desaprofitada! Podia haver utilitzat el terme "nacionalitats", que va brillar per la seva absència tot i ser perfectament constitucional. Ni tan sols el conegut recurs de la cita de Joan Maragall o de Jaume Vicens Vives en versió original...? No queda sinó atribuir-ho a una insensibilitat, una arrogància i un menyspreu francament preocupants. Es tracta de començar a ?gua?n?yar-se una certa legitimitat que avui, entre els catalans, resulta fràgil i problemàtica. El Parlament ha aprovat un referèndum consultiu entre monarquia i república. Les forces polítiques catalanes no estan disposades a comprometre's a defensar l'intangibilitat i perpetuació de la monarquia. El tron de Felip VI no podrà sostenir-se molt temps a Catalunya amb l'únic suport actiu del PP".

L'expríncep de Girona no utilitza el títol de Comte de Barcelona, com tampoc ho feu mai el rei elefant Joan Carles imposat pel dèspota feixista Franco. El seu avi Don Joan sempre l'utilitzà, però era un demòcrata. Felip VI ha vingut només com a rei de Castella a Girona on sí ha fet un discurs de mitges tintes. Per què no feia com a Madrid i parlava exclusivament en català, tancant amb un cigronet de "muchas gracias"? Que els catalans som menys que els castellans? On era el que deia com a príncep de Girona, que els catalans tenim el dret d'escollir el que volem ser? Com s'atreveix a presentar-se de la maneta del ministre de la policia espanyola Fernández Díaz,que acaba de qualificar els catalans de futurs terroristes?

El nou Felip VI de Catalunya ho tindrà negre per ser acceptat llegint a Girona mig discurset en català i dient moltes gràcies a Madrid.