Les successives reformes laborals dels últims anys no pretenien crear ocupació. Eren excuses per retallar els drets laborals. Ara, les proves estan a la vista.
Les xifres d'aturats es resisteixen a disminuir, més enllà de baixades conjunturals. S'ha incrementat el treball a temps parcial i temporal. Els salaris continuen la davallada en el seu viacrucis particular. L'anomenada devaluació interna s'està realitzant a costa dels assalariats mentre es mantenen o augmenten els beneficis de les empreses. La precarietat laboral s'ha instal·lat permanentment per descriure la feina mal pagada, insegura i sense protecció social. La flexibilitat laboral consisteix a doblegar l'esquena del treballador enfront del lliure arbitri de l'empresari que imposa les condicions de treball. La negociació col·lectiva està en hores baixes. Una pila de convenis no s'han renovat i no n'existeix cap altre d'àmbit superior aplicable.
De fet, els empresaris desaprensius han aprofitat l'ocasió per aplicar sense clemència les prerrogatives que la nova legislació oferia. Les mesures legals han decantat la balança de les relacions laborals a favor dels empresaris.
En aquest panorama, el sector de l'hostaleria i la restauració s'emporta la palma amb la proliferació de pràctiques denigrants d'explotació laboral. Contractes temporals, quan es fan, per hores, dies o setmanes. S'obliga a realitzar funcions que no estan establertes contractualment. S'imposen horaris extenuants. Si es fan més hores de les pactades, no es paguen. No es respecten les jornades de descans ni les pauses per menjar. Es canvien horaris d'un dia per l'altre. I qualsevol reclamació o protesta se salda amb l'acomiadament ipso facto.
Aquesta actuació empresarial no és producte d'una dolenteria genètica, sinó que respon a la lògica de guanyar el màxim possible amb el menor cost laboral. L'empresari s'apropia de la diferència entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat pel treball incorporat en la seva producció. La dinàmica infernal es manifesta en el fet que si incrementen els salaris, sense apujar els preus dels béns i serveis per no perdre competitivitat, disminuiran els beneficis. I no estan per romanços.
Per tant, la patronal segueix aprofitant el drama de l'atur per escanyar encara més els qui conserven un lloc de treball, considerats uns privilegiats que haurien d'estar agraïts a uns empresaris convertits en benefactors de la societat. Ostres! Es tracta de girar la truita!
Per tot plegat, l'agitació social truca a la porta. No s'adonen que sense mà d'obra, el sistema capitalista s'ensorraria? Volen esclaus o homes lliures implicats en la bo?na marxa de les empreses?
