Filosofia barata

Joan Boronat Lecha. Blanes.

Navegant per Internet, vaig ensopegar amb un article, "España acorralada", d'Andrés Ortiz-Osés, catedràtic emèrit de la univer?sitat de Deusto; membre d'honor de la Societat espanyola de Psicologia analítica; teòleg, filòsof i antropòleg. Diu: La llengua castellana funciona com a autèntic llenguatge articulador i vertebrador de les Espanyes, d'allò hispànic i d'allò hispà. Jo dic: Portugal va formar part en el passat de les Espanyes, i ara és un estat independent que no forma part d'aquesta articulació hispana en la qual somia. Catalunya, Euskal Herria i, potser Galícia, seran un dia estats que tampoc formaran part d'aquesta fictícia articulació.

Diu: Existeixen protollenguatges propis, per al basc, el gallec o el català, el quítxua o el nàhuatl, que no tenen més remei que obrir-se a l'espanyol com a llengua internacional i llenguatge intercultural. Jo dic: No té per què ser el castellà, ens podríem intercomunicar en anglès.

Diu: Parlar merament català o basc és idiota. La separació d'Espanya del País Basc i Catalunya les confinaria al ruralisme tradicional. Jo dic: Les dues afirmacions són falses. Són idiotes o rurals els que només parlen danès, alemany, italià o romanès? Bascos i catalans, tots parlem almenys una altra llengua, sigui per imposició o per voluntat pròpia; mentre que, castellanoparlants idiotes, fent el ridícul internacionalment, n'hi deu haver a dojo, ja que, tret d'alguns dels que viuen a Catalunya, Euskadi o Galícia, pocs són capaços de parlar res que no sigui el castellà.

Gràcies a personatges com aquest senyor, catedràtic emèrit de filosofia barata, fa que m'avergonyeixi de compartir país, i no em cansaré de repetir-ho mentre tingui llibertat per fer-ho o em tapin la boca per mitjans violents.

Un gest que us honora, senyor alcalde Carles Puigdemont

Joan Corney Vilà. Girona.

Eren poc més de les quatre de la tarda del dia 30 de juny, el 51è aniversari de l'annexió a Girona dels tres antics municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta. Em trobava a la plaça del Vi, davant de l'Ajuntament de Girona. Com a palauenc desitjava veure lluir i fotografiar els domassos amb l'escut dels tres municipis annexionats fent costat al de Girona a la balconada municipal. Feia força vent i alguns domassos penjaven rebregats. Un altre, el vent l'havia amagat darrere la barana del balcó. Temia no poder fer la fotografia per mostrar-la i expli?car-ne el significat als meus néts... Llavors, d'un dels finestrals, va sortir una persona per posar remei a allò que el vent havia esgarriat. Ho va fer, amb espontània naturalitat i especial cura, fins a deixar-los ben allisats, lluint per als ciutadans les seves formes i colors. Ho vaig poder enregistrar amb la meva càmera i no em vaig poder estar de cridar, des de baix, per donar les gràcies a aquella persona, el nostre alcalde Carles Puigdemont! Estic segur que els veïns de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta, avui també gironins, comparteixen el meu crit.

Accions com aquesta us honoren, senyor alcalde. Vós no sabíeu que us observaven i ho vàreu fer. Va ser un gest senzill, natural, però gens banal. Accions com aquesta confirmen que les vostres paraules de l'any passat no eren només per quedar bé davant de representants dels veïnatges dels tres antics municipis. Recordo que vàreu dir que ja era hora d'iniciar el desgreuge que mereixen aquests tres pobles i de reconèixer la contribució dels seus vilatans, aquell juny de 1963, fent possible que Girona hagi esdevingut el que avui és. Queda molta feina per fer però, de moment, gràcies.

Justícia, on ets?

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

A veure si algú m'ho explica. Llegeixo que una persona que havia robat una quantitat que no arribava a 2.000 € l'havien condemnat a anar a la presó mentre que tota la sèrie de lladregots de guants blancs que pul·lulen per la nostra malferida geografia viuen feliçment i ni tornen els diners i de garjola res de res. És més, per posar un exemple d'injustícia flagrant, la Magdalena Àlvarez cobrarà 6.000 € mensuals (sense comptar que segur cobra "afegits" que ja voldrien cobrar molts "pencaires" que treballen molt per un sou miserable) i quan se jubili 4.000 € segurs més el que li toqui com a exministra. És un exemple, però tots coneixem els tripijocs del PP, com han robat i com viuen, talment la família reial que no sé quin benefici aporta se?guir pagant-los per no fer res. Joan Carles ha amassat una gran fortuna treballant? Apa ja, que no ens mamem el dit! L'han hagut d'aforar a mil per hora, tots sabem per què. I si un jutge vol fer la feina que li pertoca, ja ha begut oli, se'l ?carreguen com si ell fos el "culpable".

La representació de la justícia és una estàtua amb els ulls tapats, i és ara mateix l'únic que entenc, només caldria posar-la de caps per avall, almenys a Espanya, ja que crec que funciona al revés totalment. Premi per als grans lladres i càstig per als que han comès petits furts. Cal un rètol que digui "Es busca la justícia, recompensa a qui la trobi"

Consigna:

Ofega Catalunya

JOAN JANOHER I SADURNI. VULPELLAC.

Com es pot permetre l'abús discriminatori governamental del poder, i administratiu? S'ha de fer saber a la ciutadania els procediments continuats de les inversions al nostre territori. La mitjana d'aquestes dins el període del 2001 al 2012, per part de Foment, està molt per sota del pressupost estatal: donant una total prioritat a la comunitat de Madrid, apostant per una AENA de manera molt desproporcionada, i centralitzada, en noves infraestructures. Han previst entre altres coses l'arribada de l'AVE a Barajas, en detriment de l'Aeroport de Barcelona-El Prat. Aquest només és un dels molts exemples, per quant s'han passat pel folre, la inversió prevista de l'estació de la Sagrera. Tanmateix, no s'han respectat els compromisos de les xarxes de rodalies: cosa que suposa una retallada importantíssima quant a milions d'euros. Arribant-se a un incompliment des del 2011 fins ara, el 2014, d'un 85% menys del pressupost.

Amb aquestes perspectives, Catalunya perd protagonisme de creixement: empobrint-se de tal manera que perdem pistonada en tots els afers industrials. La prova del que manifesto obertament s'esdevé en veure com la nostra gent jove se'n va a treballar a la Comunitat Europea, fugint de la perspectiva espanyola. Doncs sense defugir dels fets puntuals, el Corredor del Mediterrani està amenaçat pel caprici dels populars, pensant a fer-ho Transpirinenc. Si això no és ofegar un país, ens caldrà despertar.