Una definició d'estat, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, és la de "territori sotmès a la jurisdicció d'un sobirà". Si l'estat és democràtic, el sobirà és el poble, però l'estat continua ocupant un territori i el poble, a través de les institucions de govern, hi exerceix jurisdicció. És a dir, que hi mana, i hi ha de complir les lleis que dicta. Com que hi ha gent que no vol complir les lleis, les institucions es doten de funcionaris i de policies, i com que pot haver-hi persones o interessos forans disposats a imposar la seva sobirania en el territori de l'estat, aquest es dota de sistemes defensius: forces armades. No hi ha estat sense policia i sense defensa, excepte si no hi ha res a defensar, o si un estat amic se'n fa càrrec a través d'alguna mena d'acord o tractat. Els nous estats europeus creats els darrers anys tenen forces armades: els bàltics, els balcànics i fins i tot Eslovàquia, que va néixer sense conflicte però que té un exèrcit professional de 14.000 efectius i pertany a l'OTAN. Llavors, què ens fa pensar que un estat català independent no organitzaria les seves pròpies forces armades?

Certament, hi ha estat sense exèrcits: Andorra, per exemple. El més gran és Costa Rica. Però els països europeus de la mida de Catalunya en tenen. Si un estat català independent els ha d'imitar o si ha de seguir una via nova i exemplar i renunciar als tancs i a les divisions, és un debat que sens dubte es plantejarà si la independència es dibuixa com un horitzó probable i amb data. Hi haurà qui opini que el desarmament unilateral és la millor aposta per la pau, i qui respongui amb el clàssic "si vis pacem para bellum" (si vols la pau, prepara't per a la guerra) que es basa en la dissuasió de l'hipotètic enemic. I hi haurà qui es qüestioni l'interès d'una independència que necessita armes. És un debat que difícilment s'evitarà, encara que avui es faci difícil imaginar-lo.

I en el cas que s'opti per tenir un sistema de defensa, ningú no podrà ignorar que més d'una tercera part dels límits del territori català corresponen a la costa marítima, del cap de Cervera a la desembocadura del riu de la Sénia. En conseqüència, qualsevol que es prengui seriosament la hipòtesi de la independència haurà d'examinar la conveniència d'un sistema de defensa marítima, que pot ser a càrrec d'una brigada costanera dels Mossos o d'una veritable Armada. És el que tenen els estats independents amb 580 quilòmetres de costa. Llavors, per què es fan tants escarafalls quan uns quants sobiranistes es dediquen a estudiar aquest tema?