Malgrat alguns tímids progressos, la informació sobre les finances dels ajuntaments no s'ha desempallegat de l'argot que dificulta la comprensió per part del profà. Tampoc la Sindicatura de Comptes, el Ministeri d'Hisenda o la Generalitat s'han preocupat de posar a disposició dels ciutadans, d'una forma comprensible, els estats comptables municipals.

És quan la Unió Europea, en el seguiment de les politiques d'austeritat, ha exigit el subministrament de dades exhaustives i minucioses que tot han estat corredisses. El serveis econòmics dels ens locals han vist com es multiplicava la feina per l'obligació d'omplir qüestionaris a tort i a dret. Per tant, no és cap mèrit del govern estatal sinó el resultat dels requeriments europeus que s'han aprovat lleis per avançar en la transparència d'aspectes de la gestió econòmica local.

Ara bé, la publicació dels informes a l'oficina virtual del Ministeri d'Hisenda o en les webs municipals, no sempre són fàcilment desxifrables per al comú dels mortals.

Tant és així, que el tractament que es fa en alguns mitjans de comunicació o a les xarxes socials és deficient i esbiaixat. En alguns casos és producte del desconeixement de la terminologia. En altres ocasions existeix una voluntat descarada d'agafar el rave per les fulles per assolir un titular.

En aquestes circumstancies, què aporta la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència? En el preàmbul s'assenyala que "en l'àmbit de la informació de rellevància econòmica, pressupostària i estadística, s'estableix un ampli catàleg que ha de ser accessible i entenedor per als ciutadans"

Pel que fa als pressupostos, s'haurà de publicar "la descripció de les principals partides pressupostàries i informació actualitzada i comprensible sobre el seu estat d'execució i sobre el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera". Ja hi som!

El ciutadà ha de conèixer conceptes tan esotèrics? El principi d'estabilitat pressupostària "es defineix com la situació d'equilibri o superàvit". És a dir, sense dèficit estructural. I quina part del dèficit és conjuntural (dependent del cicle econòmic) i quina estructural (derivat de despeses essencials i permanents)? Difícil posar-se d'acord entre experts.

La sostenibilitat financera s'entén com la capacitat per finançar compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de dèficit i deute públic. Seran pronòstics que el vent s'emportarà? Algú tindrà boles de vidre per endevinar el demà?

Tranquils, que la llei esmentada preveu un termini màxim de dos anys per adaptar-se a la nova regulació. A la llarga s'imposarà la transparència? I si no, qui dia passa, any empeny!