Aquesta Independència, tan sentida i fàcil d'identificar-s'hi quan es fan voleiar senyeres, entonem Els SegadorsEl cant dela Senyera; quan estem tots junts en contra de Madrid, dura el que dura la rauxa. Quan la música plega i el seny torna i comencem a mirar al nostre voltant, mirant l'entorn immediat, res ha canviat i res sembla que hagi de canviar.
In-dependència, negativament formulada, és no-dependre d'un(s) altres. Positivament és assumir la pròpia responsabilitat i exercir els propis drets de forma més immediata. Una situació que és la més adient a l'estat democràtic, de dret, igualitari i amb ciutadans conscients, responsables, titulars del poder.
La Independència que ens espera és pràcticament una qüestió administrativa. La Independència cap a la qual anem és la geogràfica. L'estructura administrativa continuarà sent la mateixa i no sembla que hagi de canviar res quant a la dependència que nosaltres els ciutadans (i contribuents) continuarem tenint de les administracions. És un canvi -que no independència- quantitatiu i no qualitatiu.
Els ciutadans, que som subjectes del Poder que deleguem a l'administració, esdevenim objecte del poder (amb minúscules) del governants i administració. Des que ha començat la marxa cap a la Independència, les dependències administratives dels catalans respecte a les seves administracions immediates i properes donen una primera impressió que han empitjorat. Els ciutadans ens sentim incompresos, menyspreats i ignorats per part de totes les administracions.
Les dependències dels òrgans administratius immediats són molts i diverses. Moltes administracions, massa, són a la pràctica totalitàries i portades amb criteris personalíssims, arbitraris i sense possibilitat de control. (La presumpció que les decisions de l'administració són correctes i que els funcionaris no s'equivoquen i l'"agilitat i rapidesa dels tribunals" implica la inviabilitat pràctica de qualsevol reclamació.)
En el meu cas, professionalment pateixo entre altres els Registres de la Propietat que també afecten i afectaran amb les cessions de més monopolis a molts altres ciutadans. No sé si es projecta independitzar els Registres i crear els dels Països Catalans o integrar-ho a Europa. Si es deixen els Registres amb l'actual estructura i funcionament és mantenir dependències amb califes absoluts.
El Registre de la Propietat és el lloc on s'inscriuen totes les finques, amb els titulars, afectacions, reflecteixin la realitat jurídica per que tothom pugui saber, que és de qui i què hi ha: Dóna fe. Per això el registrador s'ha de procurar que les dades que hi entrin siguin entenedores, correctes i lliguin amb la informació que ja hi ha al Registre. Està al servei dels ciutadans.
La realitat és que el Registre s'ha convertit en un regne de taifes, en espais independents governats de forma personalíssima i cadascun segons la personalitat del registrador/a. La finalitat d'estar al servei de les inscripcions registrals en benefici dels ciutadans ha desaparegut i són les inscripcions -i el que signifiquen per a la vida quotidiana- les que estan al servei o tarannà del funcionari de torn. Els registradors han sabut mitificar la importància del registre i fer creure que és més important que la realitat. De fet són un clos reduït al servei del sistema sobretot especulatiu i bancari que ens vol fer oblidar la realitat.
És cert que es recolzen en una legislació i que aquesta legislació porta l'empremta rajoniana (ell i la seva família) del monopoli gremial i de la presumpció que els ciutadans soms unes criatures, que no sabem el que fem i han de vetllar per nosaltres. Així i tot és incomprensible que allò que en uns registres no té cap problema en altres sigui impossible d'inscriure.
L'arma és la denegació de la inscripció per motius moltes vegades casuístics i que ja no tenen vinculació amb la finalitat del registre: són gratuïts i sobrers. És la clàssica explicació que s'ha de fer perquè ho diu una norma -en la interpretació del funcionari- encara que no afecti per res el que és essencial: finca a nom d'una persona. Tinc la impressió que moltes vegades "no saben el que fan" (Lluc 23.34).
Exemples? N'hi ha un munt que nosaltres els professionals patim i no ens atrevim a donar a conèixer per por reverencial a les venjances subtils pròpies d'una burocràcia. (No inscriure, per diferències de desenes de metres entre el que consta al registre i el nou document; falta el règim matrimonial de la persona, encara que ja consti inscrit a nom seu i ser per antonomàsia el de separació de béns a Catalunya; no coincidència fil per randa del registre i el cadastre; exigir cèdules d'habitabilitat en transmissió finques no habitables..., etc.). Cal recordar que els registradors són opositors, com jutges, fiscals i notaris (amb el que això representa de la percepció de la realitat quotidiana), i que el registre és un monopoli amb ingressos brutals.
La meva experiència és fonamentalment dels registres d'Olot i de Ripoll. He sentit fumades que el de Roses i un de Madrid sota el control d'un Rajoy també són molt especials. Què canviarà amb la Independència en aquests regnes de taifes i en tants altres amb els quals els ciutadans ens topem cada dia? Em temo que res, perquè la burocràcia i els interessos de les administracions són els mateixos i transfronterers.
