El principal problema dels polítics actuals és d'oïda. Criden, discuteixen, rumien i s'esbatussen. Sempre amb el mateix objectiu: guanyar unes eleccions. L'exsenador socialista Arseni Gibert, en una entrevista a Diari de Girona, recorda que aquest ha estat l'objectiu del PSC oficial des dels anys 90. L'exrepresentant socialista veu ara que un dels mals de la política són les fidelitats. I el control leninista que s'aplica a partir d'aquestes servituds. Res de pensar per un mateix, només obeir ordres. Gibert obvia que això ha passat a tots els partits i que té molt poc a veure amb el PSC. Quan Aznar va decidir fer el seu salt a la política espanyola, la seva gran aportació va ser canviar els consensos pel "hooliganisme". Tot el que calgui a canvi d'ocupar el poder. Va provocar que la mediocritat s'instal·lés en tots els partits: només fidelitats i victòries. Per això, Gibert afirma que abans els socialistes buscaven persones amb perfil alt. Aquest prestigi no el dóna la capacitat intel·lectual. L'obté qui escolta els ciutadans. Aquell qui entén la plural itat i és respectuós. Qui no és capaç de posar-se en la pell de la gent, és difícil que a hores d'ara valgui la pena.