A vegades un problema se soluciona amb una entrevista. També és cert que quan un conflicte s'arrossega anys és senyal que no existeix aquella predisposició mínima a la solució per part d'algun dels afectats. Catalunya al llarg dels darrers 300 anys ha intentat de totes maneres que l'Estat espanyol es transformés per respectar la diversitat de nacions, cultures i llengües que aplega. Ho intentà el 1760 demanant a Carles III el retorn de les Constitucions de Catalunya i les seves institucions prohibides el 1714, ho intentà proposant una República Federal Espanyola a mitjans del segle XIX, ho intentà amb diversos intents d'aconseguir un Estatut d'Autonomia que signifiqués un eixamplament de la Mancomunitat de Catalunya, ho intentà amb l'aplicació de l'Estatut de 1932 que els trasbalsos de l'època impossibilitaren, ho intentà amb l'Estatut de 1979 laminat per tantes LOAPES sectorials i ho intentà amb la proposta d'un nou Estatut el 2006. El resultat sempre ha estat negatiu, hi ha una mentalitat a Madrid contrària a la transformació de l'Estat espanyol, una voluntat de mantenir un Estat centralitzat i uniformista.
Com a resultat d'aquesta sèrie d'intents catalans per transformar l'Estat espanyol s'ha produït el que es pot resumir dient: "El catalanisme ha canviat d'objectiu". No veient possible la transformació d'aquesta estructura política de l'Estat espanyol creada a principis del segle XVIII, es proposa construir un Estat propi. Aquesta evolució de l'opinió pública catalana té com a primera estació fer una consulta per fer evident quina és la voluntat de canvi de la societat catalana. Davant d'aquesta evolució se segueix manifestant un tancament per part del poder polític de Madrid a acceptar aquest procediment democràtic i s'amenaça de prohibir-lo.
Aquest tancament és evident en el rebuig a parlar-ne, a permetre'l, a considerar-ho. I bé, enmig d'aquest conflicte sembla que serà possible una propera entrevista entre el president de la Generalitat i el president espanyol. Els historiadors no som optimistes. Hi ha una tradició política a Madrid que pretén immobilitzar el temps i sacralitzar la situació a través de l'actual Constitució (que ells mateixos han congelat en les seves possibilitats de transformació de l'Estat), però és ben cert també que una entrevista sempre és un senyal d'acceptació mínima d'un problema i potser una mirada de futur. No sabem quan s'escaurà l'entrevista entre Mas i Rajoy, ni el temari concret, però és clar que l'impuls de l'opinió pública catalana l'ha fet possible. Mas hi va defensant la necessitat de la consulta i Rajoy procura escapar-se'n tot tapant-se amb la Constitució que han aplicat a la seva manera tantes vegades com han volgut el PP i el PSOE. Però sembla que som a un pas d'una entrevista en què se'n parlarà. Catalunya no planteja un caprici, defensa, simplement, el dret a decidir.
