la regla de despesa, imposada per la normativa europea, impedeix a les administracions públiques gastar per damunt de la taxa de referència de creixement del producte interior brut (PIB) de mitjà termini de l'economia espanyola. I en cas d'ob?tenir més ingressos dels previstos, no es poden destinar a finançar noves despeses sinó a reduir l'endeutament. La taxa de creixement del PIB, calculada pel Ministeri d'Economia, es va preveure d'un 1,7% per al 2013, d'un 1,5% per al 2014, d'un 1,7% per al 2015 i d'un 1,9% per al 2016. Aquesta previsió no s'apropa ni per xamba a la taxa de creixement real del PIB del 2012 i 2013, que ha estat negativa en un -1,6% i un -1,2% respectivament. Per tant, se supo?sa que la despesa hauria de baixar en comptes de pujar, encara que ho faci en un percentatge insignificant.

A més, com s'aplica aquesta taxa d'increment en els 8.117 municipis? Quin és el seu PIB particular? Com que és una dada estimativa poc fiable, s'ha optat per agafar la suma de les despeses no financeres de les liquidacions pressupostàries de l'any anterior sense computar els interessos i les amortitzacions que s'han pagat als bancs. La quantitat resultant, després d'afegir un munt d'ajustaments en més o en menys, multiplicada per la taxa de creixement del PIB previst és l'import màxim de despesa a pressupostar l'any següent. Pel que f a agregats econòmics, l'objectiu confessat és frenar la despesa pública.

És seriosa aquesta manera d'actuar? Comprovem l'efecte en dos ajuntaments imaginaris: Los Guindos i El Montoro. L'any 2013 tenien el mateix pressupost de 100 € cadascun i van gastar 110 € i 90 € respectivament. Per al 2014 l'Ajuntament de Los Guindos podrà augmentar la despesa fins 111,65 €. L'Ajuntament d'El Montoro, s'haurà de conformar amb una despesa màxima de 91,35 €. És a dir, l'ajuntament que ha estalviat un 10% del pressupost és castigat a gastar 8,65 € menys del pressupostat i l'ajuntament que s'ha passat un 10% podrà gastar 1,65 € més.

Una deducció lògica que porta a una conclusió absurda. En efecte, si es limita el creixement de la despesa a un tant per cent de la despesa de l'any anterior, l'estalviador cada any tindrà menor capacitat per gastar. Ara bé, els ajuntaments que han generat estalvi se'ls hauria de permetre (igual que les famílies o les empreses) decidir si volen continuar estalviant o gastar invertint el que han estalviat abans.

Limitar per llei la capacitat de despesa d'un ajuntament és menyspreu a l'autonomia municipal, és una rucada. Si, a més, s'afavoreix els balafiadors i penalitza els estalviadors, és una rucada. No serà que la regla de despesa és una prova de l'estupidesa política?