Crim i càstig, frau i expiació

A l'edat mitjana, ja ho sabeu, President, quan un la feia grossa, agafava el bordó de pelegrí, hi lligava la carbasseta de l'aigua i dedicava un mes o el que calgués a fer el camí de Sant Jaume per expiar la culpa i redimir-se interiorment. A Sant Jaume, reconeixia les culpes, es confessava, feia acte de contrició i complia la penitència. Un cop contrit i restituïts els deutes, li posaven l'esclavina de pelegrí amb la petxina -la petxina servia per batejar i, rere el bateig, hi havia un home nou- i podia tornar tranquil·lament entre els seus veïns. Ningú gosava mai més ficar-se amb aquell que l'havia feta grossa, però ho havia admès i se n'havia penedit. Els cristians sabem que es necessita coratge per reconèixer una culpa. Tots som febles. Tots podem errar. Però qui es penedeix i demana perdó, el mereix davant de Déu i l'hauria de merèixer davant dels homes.

President, heu tingut el coratge d'iniciar el camí de Sant Jaume i segurament viureu més alleujat i tranquil en la vostra esfera íntima i privada. Però, en la vostra esfera pública, no us perdonaran. Sortiran tots els hipòcrites de torn a burxar-vos i fer més sang de la vostra mort política. És cruel i dur d'admetre, però si un bell morir honora tota una vida, una mort política com la vostra (i la de la vostra família) deshonra tota la vostra vida pública. Perquè l'heu fet grossa, President. I no em refereixo pas al frau fiscal de tenir uns quants milionets del testament del vostre pare a la Banca Privada d'Andorra per a la vostra esposa i fills. Això, si la cosa està regularitzada, a vós i als vostres fills, us sortirà força més car del que hàgiu defraudat i l'Estat hi sortirà guanyant. Si teníeu 4 milions de € pagareu entorn de 6 milions! Peccatta minuta. Malgrat el frau, eren diners vostres, no públics, com en el cas Gürtel, els que s'embutxacaven la infanta Cristina i l'Iñaki Urdangarin, els sobres de Bárcenas o els ERES andalusos... I, a més, juga a favor vostre el fet que us vulgueu fer únic responsable de tot el cas. Quin pare no voldria descarregar de les responsabilitats els propis fills? Repeteixo: no es tracta només d'un simple frau dinerari com el que hagi pogut cometre en Messi. D'altres líders fan altres fraus menys visibles però igualment immorals: empren les portes giratòries de les grans multinacionals o negocien amb dictadors (de Felipe González a Aznar...). Voleu que us recordi el paper del pare de Rajoy en el cas Redondela i parlaríem d'antanyasses? El problema és que, en el vostre cas, a banda d'una dilapidació de tot el vostre capital polític respectat arreu d'Europa, es tracta d'un frau al vostre partit i als ciutadans de Catalunya (us hagin votat o no). Si el líder del catalanisme, que havia formulat els paràmetres d'una societat cohesionada, bonhomiosa i germanívola, engalipava i s'aprofitava de les circumstàncies, ara quins punts de referència romanen com a fiables?

El vostre petit frau dinerari s'ha fet amb una impudícia tan gran que ratlla el pitjor dels cinismes. Perquè vós no deixàveu de donar lliçons de moral i d'ètica en els vostres escrits i declaracions. Recordeu què dèieu d'ERC? I del PSC-PSOE? I del govern del tripartit? Com ho podíeu fer, instal·lat com estàveu en l'enjòlit andorrà? Recordo encara frases vostres dient que dormíeu molt tranquil malgrat us volguessin linxar per totes bandes... Justament quan en les darreres eleccions autonòmiques, des de Madrid, certa premsa us acusava a vós i al president Mas de tenir comptes a paradisos fiscals, ho recordeu? Heu fet realment, com diuen els vostres ?ene?mics més acèrrims, de Catalunya una màfia i de la vostra família un clan?

President, sé que gent del vostre entorn, quan vau deixar la Generalitat, us va gosar aconsellar que solucionéssiu els temes laborals d'alguns dels vostres fills, perquè aleshores ja se'ls notava la cua de palla... Vós -tot amor de pare és cec- tancàveu els ulls i no ho volíeu admetre. Com pot ser que el patrimoni del vostre fill gran Jordi passés d'uns 100.000 € el 2008 segons l'UDEF (Unitat de Delictes Monetaris i Fiscals) a superar els 12 milions de € el 2012? No era un privilegi que la vostra segona filla, Marta, arquitecta, us acompanyés en determinats viatges oficials, com l'oposició qüestionà al Parlament, i rebés encàrrecs de la Generalitat? Josep, consultor en tecnologies de la informa?ció, no aconseguia contractes de la Generalitat al davant d'Europraxi i es defensava dient que res no impedia que familiars de càrrecs públics es presentessin a concursos públics? Pere, enginyer agrònom i consultor medioambiental, també va rebre adjudicacions de l'administració i alguna cosa té a veure amb la societat de la vostra muller i la del president de la seva societat amb l'empresa de jardineria Hidroplant. El cinquè fill, Oriol, imputat per tràfic d'influències i possible delicte de suborn... ha hagut de deixar la secretaria general de CDC. Només de la Mireia, fisioterapeuta dedicada a la dansa, no se li coneix cap activitat comercial. En canvi, el vostre fill petit, Oleguer, llicenciat d'ESADE, gestor de Dragon Capital, empresa especialitzada en la inversió immobiliària a Espanya i Portugal, no ha estat també perseguit pel fisc?

Malauradament la caiguda de la vostra família marcarà un abans i un després en la història de Catalunya. Prat de la Riba, Cambó, Macià, Companys... no van haver d'admetre mai cap corrupció semblant. Repeteixo: no em queixo del simple frau fiscal fet amb diner propi, sinó del cinisme en què s'ha governat durant anys exigint que tothom fos dreturer quan el cap de Catalunya... no ho era.

I, el pitjor, President: si el dia 7 del passat juliol no s'haguessin destapat dades com les que es van destapar, gràcies a un ofès exassessor jurídic de la banca andorrana, què hauria passat vist que "lamentablement no es va trobar mai el moment adient per regularitzar aquesta herència..."? Tot hauria seguit en l'opacitat? En d'altres paraules: vau fer el camí de Sant Jaume per pròpia voluntat, empès per les circumstàncies o una mica de cada cosa? Suposo que deu ser això darrer. I a mi m'és igual. El cas és que l'hàgiu començat a fer, el camí de sant Jaume (un camí que us convertiran en viacrucis com prova que hàgiu hagut de renunciar a les prerrogatives d'ex)! Segurament, encara us en queda un bon tros, perquè mai no heu estat un qualsevol i ara us posaran totes les pedres possibles per entrebancar-vos el camí. Però heu tingut el coratge de demanar perdó a "tanta gent de bona voluntat que poden sentir-se defraudats". M'hi incloc i, el meu, de perdó, ja el teniu, President. Com a cristià, si el vull per a mi, l'he de voler per als altres. I el perdó de veritat és incondicional. Vull dir que m'acabo d'oblidar que l'heu feta grossa i esperaria que també ho sabessin fer els cadells del vostre partit.

Una vegada, ho recordeu?, al vostre despatx us vaig dir que havíeu estat un home providencial per a Catalunya... No me'n desdic gens. Sé destriar les falles de la persona de l'obra que ha realitzat. David, el rei mític de la Bíblia, també l'errà. N'hi ha hagut d'altres, d'homes provindencials, i n'hi seguirà havent, sDv. Els creients jueus que van escriure la Bíblia parlen d'homes providencials i condem?nen les generacions que no els van aprofitar per poder dur a terme l'oportunitat que tenien entre mans. Mai com ara hem tingut l'oportunitat d'alliberar el nostre país de jous estranys. I la vostra no ha estat pas una contribució gens menyspreable! De creient a creient: Quan us trobeu bevent el pitjor calze d'amargor, penseu que "la salvació ha entrat a casa vostra". Això sí que, des d'una solitud feraç, us ha de donar una tranquil·litat absoluta!