Cartes

de ferralla

josep m. roura coll. girona.

Senyors lladres de ferralla, els faig saber que a la ciutat de Giro?na i al costat del Pont de Pedra hi ha una estructura de ferro de color blanc que fa mal als ulls dels gironins. Diuen que pesa més de 24 tones, per tant tenen molts diners a guanyar; a més si se l'empor?ten també es guanya?ran la gratitud de molts gironins.

Ciutadans afectats per l'herència

JAUME VAÑÓ SARDÁ. VOLUNTARI DE

CÀRITAS. girona.

Possiblement és d'aquelles cartes que un no voldria escriure. Però els fets són els fets. I la realitat és la realitat. Alguns han quedat atònits, d'altres bocabadats i els que més, incrèduls. Tot per culpa d'una herència (sic).

Sigui quina sigui la magnitud, és obvi que el no pagar uns impostos reverteix directament a la resta de contribuents i en aquest cas als catalans. Probablement si tot s'hagués fet com cal, ara no recordaria que la meva mare va morir sense percebre cap ajuda a la dependència. I com jo quantes persones han viscut a la seva carn les anomenades retallades que òbviament no han estat iguals per a tothom.

Ara cal exigir que els diners que no van arribar en el seu moment als ciutadans els arribin ara. Els diners que entrin a l'erari públic no haurien d'anar a parar a mans de polítics, sinó a un ens gestor que permeti corregir el màxim d'injustícies comeses. Els diners dels (suposats) corruptes han de ser per als ciutadans agreujats.

Les pròrrogues,

són legals?

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet arribar un informe a l'Ajuntament de Blanes, fent referència a l'acord plenari del mes de novembre del 2001, considerant-lo incorrecte. S'hauria d'haver convocat un nou concurs, ja que es va aprovar perllongar 20 anys més la concessió (no establerta al contracte) de l'empresa Aigües de Blanes S.A. (empresa municipal mixta 51% ajuntament, 49% soci privat) i fer diferents modificacions dels estatuts, entre els quals es pot assenyalar la incorporació de la construcció en l'objecte social i canvi de criteris de disso?lució. La Sindicatura també ha trobat errors comptables el 2011. Per què es va fer una modificació i no un nou concurs? On eren el secretari i l'interventor? I la Sindicatura? Fins ara no se n'ha adonat? Fa tretze anys!

A l'inici de la transició democràtica, els funcionaris fiscalitzadors (secretari i interventor) de les administracions eren funcionaris estatals que vetllaven per la correcta aplicació de la llei, amb l'obligatorietat de donar-ne compte a la superioritat, en el cas que adoptessin acords il·legals. Això es va anar modificant pel poder legislatiu, fins a acabar designats per la mateixa administració, mitjançant uns concursos de trasllat d'una imparcialitat dubtosa i els informes han passat a ser no vinculants, i solament preceptius en alguns casos, podent l'executiu arribar a fer-ne cas omís. Per tant, total llibertat, és l'autonomia!

L'alcalde d'aquell moment i l'actual s'han manifestat dient que es tractava d'un assumpte totalment tècnic i que els serveis jurídics i d'intervenció faran una valoració de l'advertiment de la Sindicatura. L'executiu que ho aprovà no hi té res a veure! Com tots, pilotes fora i fets consumats, com les autopistes. Intervindrà la Fiscalia Anticorrupció?

La Roca Petita de Riudellots de la Selva i Can Roca d'Esponellà

Francesca Barti i Comalat.

banyoles.

La Roca Petita i Can Roca d'Esponellà són dos grans restaurants de la nostra província que comparteixen una gran herència gastronòmica de la Conxita Surribes.

Qui era la Conxita Surribes Collellmir? Doncs era una gran cuinera, filla dels flequers de Can Betlem de Crespià, casada amb Josep Roca Carreras. Les seves especialitats culinàries eren la truita de patata i ceba, el pollastre rostit, els canelons, la vedella rostida i la sarsuela de peix. Molts personatges famosos llamencs com Josep Pla solien ser-ne clients habituals. I, actualment, encara ara es poden degustar els seus plats preparats per les seves filles i nétes. Si no heu tastat la seva cuina, us aconsello que hi aneu, si més no, per tastar la cuina catalana de fa més de quatre generacions que encara roman en aquests restaurants.

També és important destacar el tracte familiar i l'ambient acollidor que s'hi viu. Són famílies catalanes que ofereixen quantitat i qualitat al mateix temps.

Us asseguro que en sortireu tips i amb un bon gust al paladar.

Ens estan prenent

el pèl

enric carcereny beltran. lloret de

mar.

Llegit avui, al Diari de Girona: "Són diversos els episodis narrats en la premsa en els últims dies que concreten com Pujol es va comprometre a frenar l'independentisme, si no es furgava massa en els negocis familiars".

La pista sobre aquest pacte del poder central amb Pujol la va deixar escrita Salvador Sostres a El Mundo. Roca va acudir, ressentit, al llavors ministre Solchaga per explicar-li les comissions i els negocis del fill gran del president. La part delirant és que Roca havia estat la parella recaptatòria de Pujol fill des que CiU va arribar a la Generalitat, i que per això va poder donar a Solchaga tants detalls. També afegeix que "Solchaga no va moure ni un dit en compliment d'aquest pacte: el de frenar l'independentisme a canvi de mantenir Catalunya com un oasi per a Pujol".

No crec que això sigui cap novetat. Tots hem de recordar que el Sr. Pujol no esmentava per costum la possibilitat de la indepèndencia de Catalunya, fins que al final s'hi va sumar. Considero que és una burla monumental sobretot als votants de CiU. També es van entenent els casos del Palau i altres que tots sabem.

Tampoc m'agraden algunes declaracions del President Mas. Si quan es refereix a la consulta diu que es farà amb tota legalitat, i es refereix a la Internacional, tal com ha descrit el Col·legi d'Advocats de Barcelona, no hi ha res a dir. Si no és així, és fer la puta i la ramoneta, perquè la "legalitat" de la caverna, no la tindrem mai. Els votants de CiU ja cal que pensin a qui donaran el seu vot, perquè els únics que ho tenen clar són els d'ERC.

Veurem què passa el 9N. Però de moment, és vital fer la més gran manifestació mai vista, el pròxim 11 de Setembre, i que en parli tot el món per esvair qualsevol dubte.

El projecte El cicle de la vida de Xavier Bové no va rebre una menció especial del jurat del Festival Internacional de Mapping de Girona, com publicàvem ahir a la pàgina 28, sinó el segon premi ex aequo amb Intro MXGEU de Yocondo/Ratio.