L'arquitectura

com a metàfora

a la Unió Europea

Joan Boronat Lecha. BLANES.

Segons Hollande, (i no és l'únic que ho predica), "la principal amenaça" que afronta Europa és l'egoisme dels separatistes. (DdG, 5-8-14. Hollande alerta de l'amenaça dels separatismes). Diu que si els estats es fragmenten, Europa perdria força.

Per començar, si voler la indepen?dència és egoisme, ho és tant o més no voler concedir-la. I en segon lloc, si una llosa (Europa) s'aguanta sobre un nombre determinat de pilars (els estats), s'aguantarà exactament igual si s'aprimen aquests pilars però se n'augmenta el nombre. Tant en arquitectura, com en democràcia, es guanya estabilitat si se saben repartir les forces. Gaudí, un gran arquitecte, i un gran catalanista, ens ho havia demostrat reiteradament. Una altra cosa és que un cop dividits els pilars, es cometi l'error de no voler incorporar les noves pilastres independents a l'estructura. Per tant, el separatisme no debilitarà la Unió Europea, debilitarà els estats que tenen en el seu si nacions amb desig d'independència: França, Alemanya, Itàlia o Espanya. Catalunya (o Escòcia) podria establir precedent, i d'això tenen por els grans estats.

Ho tenim difícil, però hem de ser perseverants. La meva modesta opinió és que l'estabilitat d'Europa depèn més que un, o més d'un, dels pilars euroescèptics, es retiri de la Unió.

El joc de l'oca

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

Tots coneixem el joc. Hi juguen grans i petits, és un entreteniment com molts d'altres. Però a mi m'ha fet pensar molt quan he repassat mentalment les regles del joc i els paranys que per guanyar has de superar. Les caselles on has de mirar de no caure, són sobretot la mort i la presó. Llavors m'ha vingut al pensament: la mort del joc podria molt bé significar, ateses les circumstàncies actuals, la mort política de tants personatges que fa ben poc remenaven les cireres, el rei, en Navarro, en Rubalcaba, potser en Duran (potser sí potser no que marxaré...) i molts altres que podeu afegir a la llista i que a més tots coneixem. I a la presó és on haurien de ser tots els corruptors que ens han portat a aquesta situació no només de pobresa social en tots sentits sinó que han matat la confiança que es podia tenir vers els polítics.

Ara mateix tots tenim in mente els últims esdeveniments, no cal parlar-ne, només de pensar-ho ja dol. Cal mirar endavant i pensar que després d'una mala temporada en ve una de bona i que mai hem de perdre ni la confiança ni la il·lusió. Com en el joc de l'oca si caus en aquestes fatídiques zones pots tenir un cop de sort i sortir-ne ben parat. Això esperem tots els catalans, una flor no fa primavera com un dia tempestuós d'estiu no vol significar que aquest ja s'ha acabat i per tant segur que hi ha molt bones persones capaces de redreçar la situació. Al mig del bon blat hi creix el jull que cal apartar, talment cal fer-ho ara mateix en el nostre panorama polític.

És possible un conveni entre Catalunya

i Espanya?

Francesc A. Picas. la jonquera.

Espanya vol que els catalans es manifestin plenament espanyols. Aspira que la llengua castellana sigui la dominant a tot Catalunya. Espanya cobeja administrar el patrimoni de Catalunya, tributs i impostos, al seu propi estil. Espanya pretén determinar i ordenar les estructures de Catalunya; carreteres, ferrocarrils, etc. Ambiciona que el govern de la Generalitat estigui subjecte a la constitució espanyola i els acords del govern de Madrid. Volen que Catalunya sigui una província espanyola, amb els mateixos drets i deures de les restants.

Contràriament, els catalans a?fir?men que se senten plenament catalans. Declaren que la llengua catalana és la llengua de Catalunya de fa més de mil anys. Volen que Catalunya administri el seu patrimoni, tributs i impostos en una Agència Tributària pròpia en benefici de la cultura, de la sanitat i el benestar social. Desitgen que Catalunya determini les seves carreteres, ferrocarril, aeroports, banques, comerç i indústria d'acord amb les pròpies necessitats. Manifesten que el govern de la Generalitat té la mateixa altura política que el govern de Madrid. Proposen que Catalunya i Espanya formin una Confederació política, dintre de l'Estat espanyol, amb els mateixos drets i deures.

És possible un conveni amistós entre Catalunya i Espanya? El poble català té dret a decidir. Quin serà el resultat? Unitat espanyola? Confederació? Independència?

Resposta a Miquel Àngel Vilalta

Elena Riart i Castillo. Calonge.

Sr. Miquel Àngel Vilalta, com a mare i membre del Consell Escolar de l'escola Pere Rosselló, essent vostè vicepresident de l'AMPA, voldria saber si l'AMPA ratifica les seves opinions. El que vostè exposa és evident però no és aquest el canal per treballar en positiu tractant-se d'un tema sensible que l'administració coneix i sobre el qual treballa. També crec que el director del Diari de Girona no és l'inspector d'ensenyament que li pot respondre com ho ha fet amb mi quan li he preguntat en una taula de representants de les esco?les de Calonge-Sant Antoni on, per cert, vostè no hi era.

Respecte al Sr. Carles Campmajó, li puc dir que és una persona responsable i eficient, i jo com a membre del Consell Escolar em quedo amb els fets per això, partint de la base que l'escola i l'edifici són d'Ensenyament, li pregunto: vostè sap qui va fer tot el pati nou? Sap qui ha suprimit les barreres arquitectòniques? Sap qui vol fer els sanitaris nous? Sap qui vol millorar la biblioteca? Sap qui estudia un sistema de calefacció més ràpid i eficaç? Sap qui fa les obres per adaptar les aules a les tres línies? Sap qui estudia posar un ascensor per persones amb minusvalideses físiques? Sap qui treballa pel que vostè exposa? Doncs l'Ajuntament de Calonge, el seu regidor el Sr. Carles Campmajó, i el seu alcalde, Sr. Jordi Soler.

L'any 2014 dC veig que és més fàcil dir i quedar-se tant ample que arremangar-se i treballar pels nostres fills al costat d'un bon equip com el de l'escola Pere Rosselló. El convido a venir a totes les reunions del Consell Escolar i m'entendrà millor. Gràcies.