Fa només tres anys i escaig, a les darreres eleccions municipals, els dirigents d'ERC es van veure obligats a cercar una marca blanca atès que les sigles del partit representaven un hàndicap per als seus candidats. A moltes poblacions van aparèixer llistes de "Junts per...", que era una forma de situar regidors independentistes als ajuntaments. A Girona capital -on acaben de guanyar les eleccions europees- ni tan sols van assolir representació. Tot feia pensar que la crisi republicana seria llarga i que estaven tocats per una colla d'anys. Però els seus dirigents van saber fer els deures, tot canviant la direcció i el seu cap de cartell. Amb pocs anys han reflotat la nau i avui -totes les enquestes ho indi?quen- en una contesa catalana, ERC de llarg seria la força més votada pràcticament a tot Catalunya.

Diversos factors han estat claus perquè Oriol Junqueras sigui en aquests moments el president in péctore. De primer, les ensopegades del PSC i de CiU. Mentre els socialistes són ara a casa nostra una força pràcticament residual, malgrat que conserve ajuntaments importants, els convergents per tal de poder governar van optar per l'independentisme, una marca amb patent clarament d'ERC. Avui CIU, almenys al Parlament de Catalunya, diu el que ja manifestaven fa quinze anys els Puigcercós, Carod i Ridao.

A aquesta situació cal afegir-hi que Artur Mas ha gaudit de l'oxigen parlamentari necessari, però sense que els republicans s'impliquessin en el govern. I així els convergents han estat incapaços de regenerar-se i s'han anat cremant a foc lent. Només han sabut presentar batalla al govern central en el te?ma de la consulta del 9 de novembre. Allò del govern dels millors ha estat un autèntic fracàs i llevat de Santi Vila, Mas-Colell i Irene Rigau, la resta de consellers han estat desa?pareguts del tot. I malauradament són cares que porten anys a la vida política de la qual en són uns professionals. La majoria dels integrants de CiU han confós el servei a la vida pública per un període de temps limitat amb una professió. I així tenim diputats del Parlament o de la Diputació de Girona, per exemple, consellers, delegats, etc. que porten més de trenta anys com a professionals de la política sense que ni tan sols els hagin exigit una titulació mínima o uns determinats mèrits. Són una colla de llepacres?tes al servei de qui mana, es digui Jordi Pujol, Artur Mas, Felip Puig, Duran i LleidaJosep Rull.

I això produeix cansament entre l'electorat. Enmig d'aquest avorriment, arriba l'hora d'una ERC renovada que va saber fer els deures abans que els altres i a més gaudeix d'un líder que d'antuvi no cau malament ni als que no el votaran mai. Junqueras segueix un full de ruta per anar sumant vots dels desencisats de CiU i dels desorientats del PSC. Mentre apuntala el govern, li dóna l'oxigen necessari però sense passar-se. I prova d'això és que demanaran la comparaixença parlamentària de l'expresident Pujol.

La direcció republicana és conscient que en aquests moments de crisi, la ciutadania no perdona esls casos de corrupció i castigarà qquells que tapen les vergonyes dels altres i els 23 anys pujolistes poden ser letals per als convergents si es continuen destapant casos de tràfic d'influències dels fills Pujol que de ben segur implicaran gent del partit.

ERC ha tingut temps d'aprendre la lliçó i no pot convertir-se en una còpia mal feta dels anys de CiU en quant a la governació. Té tots els trumfos a les mans per pilotar el país els propers anys però els electors tenen dret a saber més coses dels objectius de Junqueras a part de la independència. Al carrer es demana la limitació dels mandats perquè la política torni a ser un servei a la comunitat i no una professió d'al?guns que no volen treballar, una llei electoral catalana de la qual se'n parla i mai no es materialitza, una revisió del mapa territorial de Catalunya que permeti resituar el país al segle XXI, una reorganització i modernització de l'administració que té un munt de competències duplicades que no serveixen per a res... i així podríem afegir una bona colla de temes pendents des de fa anys. Ara serà bo saber què opina de tot això ERC, que tard o d'hora s'haurà de mullar.