Cartes

JOSEP RUIZ GARCÍA. SANTA COLOMA DE FARNERS.

Els darrers dies s'està parlant molt de la imputació de diversos alcaldes de ciutats de Catalunya que per la seva pertinença com a membres de la Federació de Municipis i haver cobrat, pretesament, unes quantitats indegudes i no prou ben justificades. podrien ser objecte de delicte. A alguns d'ells se'ls atribueixen cobraments d'uns milers d'euros sense cap justificació. El president, per exemple, s'ha escrit que cobrava uns 24.000 euros a l'any per ostentar la màxima representació de l'entitat municipalista. La pregunta que ens fem molts ciutadans és: en concepte de què rebien aquests senyors el que cobraven? Dietes per desplaçaments a reunions? Quilometratges pel mateix motiu? O senzillament un "sou" pactat sense més especificació?

El 15 d'agost del 2011, un cop constituïda la composició de la Diputació de Girona , alguns mitjans feien públiques les assignacions que s'havien acordat pels representants dels diferents ajuntaments de les comarques gironines. A mi em va colpir llegir que el diputat a l'oposició Joan Martí, regidor de Santa Coloma de Farners pel partit d'ERC, havia de percebre anualment la suma de 24.000 euros. Hi ha molta gent que treballant 8 hores diàries no cobren ni la meitat.

Jo em pregunto, i suposo que com molta més gent: Si no tenen responsabilitat de Govern, quantes hores dediquen com a oposició a fer la seva tasca? El correcte no seria fixar un import per assistència a cadascuna de les reunions conceptualitzades mes a mes i en funció d'aquesta dedicació cobrar el que realment pertoqués?

Crec que els ciutadans ens mereixem una informació més clara i concisa de com es gasten els nostres impostos. No pot ser que els partits polìtics facin intercanvi de "cromos" sense justificar-ho degudament ni donar explicacions convincents.

Ah, i ja no parlem dels "assessors", que això és un altre "marró" que caldria aclarir.

Tancat per vacances de la clientela

Carles Mallart. Girona.

El cap de setmana passat raons profesionals ens varen portar a Sevilla, i com és lògic hi vàrem fer turisme. Sevilla és una ciutat bonica, i la seva gent generalment amable i amb ganes de tractar bé els forasters. La crisi s'hi ha instal·lat per quedar-se, tal com és el mot de moda ara. Els sona això d'en Rajoy "la recuperació ha arribat per quedar-se"; doncs bé, aquesta, pels contactes que tinc i pel que veig no apareix enlloc.

Els habitants de Sevilla, normalment, fan les seves vacances del 15 de juliol al 15 d'agost per salvar la climatologia tan extrema coneguda per tothom; i encara que aquest any és més benigna, Déu n'hi do.

Vaig poder veure la crisi general que es viu i en particular a la ciutat de Sevilla, allà estan acostumats a treballar en precari i són d'una adaptabilitat gran. Uns detalls. Un bar-restaurant tancat a pany i forrellat, hi havia un gros cartell que deia "Cerrado por vacaciones de la clientela", frase que té la seva gràcia però que és ben real, si la clientela ha marxat de vacances el propietari tanca el local. Vaig veure també hotels petits tancats on posava "hasta septiembre", desconec si això ja venia de juliol o abans, tot plegat: significatiu. M'explicava un dels xicots que passegen els turistes amb carro andalús i cavall, a raó de 45 euros (entre 45 minuts i una hora), tot inclòs, que són 92 unitats a tot Sevilla i que n'hi ha que a l'hivern es venen el cavall per poder ?subsistir i així no menja. Al preu de 45 euros/hora amb moltes hores aturats a l'ombra durant el dia, no sé com poden sortir els números, el cavall que menja, el jornal de la persona (solen anar a mitges amb el propietari) el carro, els impostos que no són pocs,... No sé com s'ho fan. Això sí, hi posen moltes ganes, molta voluntat de servei, gràcia, explicacions, salero vaja.

Obligació moral de parlar al Parlament

José Morales Martín. Palafrugell.

Des que es fes pública la "confessió" de l'expresident de la Generalitat sobre els diners que havia mantingut ocults a l'estranger durant tres dècades, els esdeveniments han anat evolucionant de tal manera que semblen confirmar la sospita de l'existència d'una trama major de corrupció en l'entorn familiar i polític d'en Jordi Pujol. Un d'aquests dies ha estat requerit formalment per Hisenda, alhora que els tribunals ampliaven la instrucció del cas amb noves diligències. Però, independentment de la via judicial, Jordi Pujol està obligat a comparèixer davant el Parlament de Catalunya per aclarir les greus responsabilitats polítiques contretes amb els seus ciutadans. Els que durant més de 30 anys hi hem cregut i donat suport al "President Pujol", els que el teníem com el "Pal de Paller" crec que tenim dret a sentir-lo quan parli al Parlament. Què passava a l'"Oasi Català" i per què Catalunya era un oasi durant aquells anys?

Avui que aviat tindré 74 anys i que encara tinc força...

enric carcereny beltran. LLORET DE MAR.

Crec que alguns de vosaltres heu vist l'actual repàs a través de fotografies antigues i que a molts agraden, perquè és una part important de la història de Lloret.

És d'agrair les aportacions fetes, perquè és la demostració visible del gran canvi que ha tingut Lloret, gràcies a molta gent nascuda aquí i a molta altra de vinguda d'altres indrets, -de mar endins o de terra enllà- com diu en Llach.

Jo mateix dic això perquè vaig néixer a Badalona, i hauré estat aviat 73 anys a Lloret.

Estem passant uns moments molt delicats, tant econòmicament com en l'àmbit polític, on els senyors de la caverna no paren de donar voltes a l'argolla del garrot, per tal d'ofegar-nos a través dels diners, de l'educació, de la sanitat, de la dependència, etc... perquè som una de les seves últimes colònies que volem la independència.

I per tant tots som iguals, siguem d'on siguem, perquè si no anem tots a l'hora no en sortirem d'aquest malson. Pel que se sap, ens posaran totes les traves possibles, per dificultar la V de l'Onze de Setembre. No cal dir que faran el mateix el 9N.

Finalment, cal recordar que l'Onze de setembre, tots els que se senten catalans, nascuts aquí o no, i que volem una Catalunya Lliure, pel bé de les nostres famílies i descendents, fem el sacrifici físic que sigui necessari per anar a Barcelona, encara que sigui en patinet (alguns ja tenen plantejades cinc columnes de diferents llocs per marxar sobre Barcelona amb bicicleta). Com que una columna passa per Ripoll, Arbúcies i Vic, he convidat la Teresa Jordà, Ester Soms i Gràcia Ferrer, a afegir-se a la marxa. I també convé que tots els dels Països Catalans facin el mateix. Visca Catalunya lliure!

Resposta a "Recordant

el tren Gerió"

Salvadora GarcÍa Valiente. BLANES.

Gràcies. Sra. M. Carme Ribas i Mora per aquest record tan bonic que em vas dedicar, no ho oblidaré mai. Jo, trenet Gerió, vaig procurar fer el meu treball amb professionalitat, seguretat i amb l'única voluntat de portar alegria a tothom, ensenyant la meravellosa ciutat de Girona.

Sempre recordaré la il·lusió amb què vaig iniciar aquest camí de 18 anys, i els bons moments que vaig passar amb la mainada, la joventut i la gent gran.

Gràcies Girona i província per la vostra acollida, el meu agraïment és i serà per sempre.