L'acte central de la propera Diada és força sospitós. L'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) ha pres el control de les celebracions i ha desaparegut cap altre tipus de manifestació. No es pot dir que les activitats d'anys anteriors fossin més efectives però sí que eren més espontànies i transparents. I divertides. Als anys 80 a Girona es feia una convocatòria legal a la plaça de Catalunya i es dissolia a la plaça del Vi després d'un breu passeig. Llavors algun trempat s'enfilava al balcó de l'Ajuntament per plantar-hi una estelada. Després els manifestants alçaven la vista a un balcó on sempre hi havia una senyo?ra que s'ho mirava. Al crit de "iaia saluda!", ningú no marxava de la plaça fins que la senyora no alçava el braç. I cap al Govern Civil on esperaven "els de Valladolid", uns policies que portaven un parell de dies tancats per fer reserves de ràbia. El combat era força igualat: uns armats i rabiosos i els altres àgils i amb coneixement exhaustiu del terreny. Unes hores després, els manifestants aplaudien el pas de les furgonetes malmeses dels de Valladolid. I fins l'any vinent.

La convocatòria de l'ANC mostra un simbolisme que escapa als coneixements del no-iniciat. Per estar-ne segur i evitar de ser reprès i malnotat, vaig contactar un expert en el tema, un californià pràctic i de fi?na intel·ligència autor de Secrets in plain sight, entre altres. L'Scott Onstott. La seva resposta va ser concloent: "It's amazing!". Amb l'afegit que la data és ara d'especial significació per a un nord-americà. Tots dos vam veure el mateix. La plaça de les Glòries Catalanes en vista aèria és sense cap dubte l'ull que tot ho veu o ull d'Horus. Es pot veure al revers dels bitllets de dòlar, completant una piràmide. De la plaça ens han dit que en sortirà una V que en veritat és un compàs. Les mesures del compàs remeten al número maleït, el 666. Per una banda fa 6.660 iardes i per l'altre 5.666 metres. La plaça-ull és a 666 milles nàutiques justes i clavades de la Torre Eiffel, però això ja és una altra història.

És aquesta Diada un acte per reclamar la independència o un ritual secret per enganyar la plebs? No és pas cap casualitat el disseny de la Diada. I en una qüestió tan sensible convé estar alerta i no jugar amb foc. Per si les mosques, aquesta Diada aniré a la plaça del Vi. No hi seran els de Valladolid però potser hi haurà la iaia del balcó a qui, si em saluda, faré saber que l'emperador està nu, com sempre.