Un record que ens va marcar

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Aquests primers dies d´agost, la mort d´un conegut actor de cinema ens ha portat uns records de jovenesa, que l´argument d´una pel·lícula, protagonitzada per ell, ens va comportar. L´actor era en Robin Williams, i la pel·lícula: El club dels poetes morts. A aquells que de sempre hem sentit una marcada afecció envers l´escriptura, ens va marcar profundament, i ens va donar ànims per mantenir-la, amb aquell desig o fins i tot necessitat de manifestar aquells sentiments que portem dins i que, d´altra manera, potser no sabríem transmetre. Potser no trobaran el ressò adequat, ja que som uns simples afeccionats, però el sol fet d´escriure´ls ja ens dóna un estímul i un al·licient.

El protagonista d´aquell film és un professor -Keating- de literatura, que se surt dels esquemes tradicionals, infonent als seus alumnes la necessitat d´escriure lliurement allò que senten, fugint dels cànons reglats i tancats, donant prioritat als seus sentiments, per tal d´aportar un sentit a les seves vides, vivint intensament cada moment, remarcant-los un lema: «El dia d´avui no es tornarà a repetir», per tal que, més endavant, no hagin de lamentar haver perdut l´oportunitat. Les seves paraules màgiques eren Carpe Diem (aprofita el moment).

Quina llàstima que l´actor, en la seva vida privada, no hagi sabut aprendre la lliçó que donava el seu personatge, i hagi posat un trist colofó a la seva vida.

Sigui com sigui, hem tornat a veure la pel·lícula, i recuperat el sentiment que, en el seu dia, ens va infondre. Tot recordant-ho, hem pregat perquè el malaguanyat actor, a l´altra vida, pugui retrobar el sentit del personatge que tan bé va saber interpretar.

Que en Pau reposi.

Resposta al Sr. David Jiménez

M. AntÒnia Coll Mercader, Presidenta de l´Associació de Veïns. blaNes.

Benvolgut Sr. David Jiménez, crec que abans d´afirmar que la Plantera és un dels barris més humils de Blanes ens hauria de conèixer, ja que nosaltres no ens creiem millors que els altres però tampoc pitjors, sabem on som i sabem el que volem. En aquest barri, a més de gent treballadora, hi viuen altres veïns que hi tenen la seva segona residència i que ens acompanyen els mesos d´estiu i durant les seves vacances.

En aquests moments en el barri s´està generant un corrent d´activitats perquè es pugui convertir en un dels eixos comercials, impulsat per l´Associació de Veïns, una majoria dels comerciants del barri (farmàcia, agència de viatges, modes, llibreria, ferreteria, pastisseries, restaurants, bars, fruiteries, supermercats, etc.) i amb el suport de l´Ajuntament, s´ha engegat un mercat ambulant que es fa cada dissabte al matí, s´ha instal·lat una pancarta a l´entrada del barri i properament s´instal·laran uns rètols de tots els comerços que hi han volgut participar; un detall destacat és que cada dissabte visiten el barri i el mercat més d´un miler de persones de mitjana.

Que vulguem tenir un barri net pensem que no és cap disbarat, fa dos anys, quan ho va proposar l´Ajuntament, l´Associació i el barri hi vàrem estar d´acord (es va aprovar en una assemblea del barri per unanimitat), es varen repartir fullets informatius per tot el barri, la policia posa papers en els cotxes cada dia abans de la neteja, hi ha uns rètols penjats que informen que cada dimarts, de 10 a 11h, es fa la neteja. Si es va tirar endavant la neteja durant tot l´any és perquè volem arribar a ser un dels millors de Blanes amb l´ajuda de tot el barri. Creiem que vostè, amb aquesta afirmació, no ens ajuda gens, sinó tot al contrari, i és per això que des de l´Associació de Veïns el convidem a visitar-nos i tenir una xerrada. Perquè ens pugui veure amb uns altres ulls.

Enhorabona, senyor Jaime Serrano de Quintana

Mateu Frigolé Teixidor. Canet d´Adri.

La carta que publica avui aquest diari escrita pel senyor Jaime Serrano és la millor que he llegit sobre l´afer Pujol. Enhorabona, Jaime, encara que pensem molt diferent i algunes vegades em fots canya per algun escrit meu, he de reconèixer que la teva carta «La sobtada confessió de Jordi Pujol» és magistral. Com tu molt bé dius, aquest «Padrino» feia ja molts anys que el teníem fitxat, sobretot els estafats com jo per Banca Catalana. Repeteixo, Jaime, felicitats per l´escrit.