L'1 d'abril del 1933, els nazis van pintar l'estrella de David i la paraula "Jueu" als comerços dels jueus d'Alemanya. El juliol passat, els jihadistes de l'Iraq van pintar en roig l'equivalent a la lletra "N", de natzarè o cristià, a les cases dels cristians de Mossul. I és que, amb la indiferència i els silencis d'Occident, s'estan eliminant, en ple segle XXI, els cristians de l'Iraq, presents en aquest país des dels inicis del cristianisme, molt abans que s'hi establissin els musulmans. Més de 100.000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. Cristians que han estat crucificats o decapitats. Cristians que són abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam, mentre Europa calla.
Dels 1,5 milions de cristians que hi havia a l'Iraq el 2003, quan el Sr. Aznar i els seus "col·legues" (el "Trio de les Açores") van atacat aquest país amb la mentida de l'existència d'armes de destrucció massives, els cristians han quedat reduïts a menys de 400.000. En aquesta mateixa regió també s'estan eliminant (com fa 100 anys!) els kurds pel fet de ser politeistes i no musulmans.
És una vergonya que estiguem assistint a un genocidi davant el silenci del Món civilitzat. Davant el silenci dels partits polítics i de la societat civil, com ha denunciat el papa Francesc.
El professor Joan Francesc Mira escrivia fa uns dies un article ("La destrucció dels cristians") sobre la tragèdia dels cristians d'Iraq, per recordar-nos aquest genocidi. I el papa Francesc ha apel·lat a la raó i al diàleg per acabar amb aquest extermini dels cristians.
El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i rector del Col·legi Grec de Roma, escrivia també un article ("El martiri de la indiferència") on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic, Josep III Younan, que denunciava la destrucció d'esglésies, seus ?episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: "El nostre arquebisbat a Mossul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l'Islam, tots els cristians seran morts". Per això el Patriarca s'exclamava així: "És una vergonya per a la comunitat internacional".
Iraq, Síria, Palestina, i tot el Pròxim Orient viu aquest drama d'uns germans en la fe, perseguits i assassinats. Com també passa a Mali, Nigèria o Egipte, on els cristians han hagut d'emigrar forçosament .
I malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat (art 1) a la vida (3) i a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, així com a manifestar públicament aquests drets (18), dissortadament, al segle XXI aquests drets són conculcats. Les minories cristianes dels països de majoria musulmana es veuen perseguides o expulsades.
En un informe de la revista Der Spiegel s'afirma que els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a l'Iran i des d'Aràbia Saudita, Afganistan o Somàlia... Fa uns anys la persecució va ser a l'Amèrica Llatina, on l'arquebisbe Òscar Romero va ser assassinat pels paramilitars del Salvador. I també Ignacio Ellacuria i altres jesuïtes de la Universitat Centroamericana van sofrir el martiri, o mossèn Joan Alsina. Avui la persecució és contra els cristians de l'Orient Mitjà.
I amb aquestes massacres, quina és la resposta del món occidental? Només el silenci? Som molts els qui ens sorprenem d'un món "civilitzat" que calla davant d'aquests assassinats. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia davant d'aquests atemptats contra la vida i la llibertat d'expressió? Com s'ha dit, l'horror dels assassinats clama contra el silenci d'aquells que no fan res per evitar la mort dels justos.
I amb tot, "el món no ha estat creat per a ser un cementeri", com deia el papa Joan XXIII, sinó per viure en la fraternitat, en la justícia, en la llibertat, en el respecte dels uns als altres! Només així s'aconseguirà la pau, perquè com ha dit el papa Francesc, la violència mai no porta la pau.
