El moviment polític Podem es presenta com una iniciativa engrescadora per a un segment de la societat fart de patir retallades de drets socials i de l'austeritat econòmica imposada per la troica (Unió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). De fet, és una resposta organitzada al descontentament de bona part dels "indignats" que van participar en les mobilitzacions del 15-M del 2011. Tant de bo no sigui un bluf!
Ara bé, la direcció d'aquest nou partit gairebé no s'involucra en accions de protesta perquè prioritza la seva presència en debats televisius i a les xarxes socials.
És a dir, s'ha arraconat el vell concepte d'agitació i propaganda o agitprop que associava la crida a les emocions (agitació) amb els arguments polítics (propaganda). I apel·la als sentiments de la gent per defensar allò que desitja escoltar: "La comunicación audiovisual y el formato de tertulia es un instrumento clave en la batalla de las ideas en nuestra sociedad", afirma Pablo Iglesias. Són més rellevants deu minuts a la televisió que, per exemple, una manifestació contra la privatització de la sanitat madrilenya? Malament, si és així.
És un fet que Podem ha passat en poc temps de l'anonimat a la popularitat amb un llenguatge d'idees simples que han reeixit (la casta; ells són els majordoms dels rics i ?nosaltres els carters dels ciutadans; el poder té por de la gent; els banquers i els corruptes a la presó). El seu discurs és un garbuix d'eslògans repetits ad nauseam pel seu líder carismàtic.
Però, a partir de l'èxit aconseguit a les eleccions europees del 25 de maig, Podem ha de resoldre dues qüestions essencials: definir un programa polític de màxims i mínims (els fins) i adoptar un model d'organització (el mitjà per tirar endavant el programa).
D'una banda, els objectius de Podem barregen pragmatisme i utopia per reclamar canvis senzills però profunds: recuperar la democràcia i posar la política al servei de la gent.
Comptat i debatut, és l'eterna cançó de voler canviar el règim des de dintre. Qui no signaria els eixos programàtics de recuperar l'economia, conquerir la llibertat, conquerir la igualtat, recuperar la fraternitat, conquerir la sobirania i recuperar la terra? Fets i no paraules!
D'altra banda, el tipus d'organització haurà de resoldre els interessos contradictoris de l'amalgama de grups i grupuscles que integren els "cercles" de base, a vegades enfron?tats amb el lideratge que exerceixen els personatges mediàtics. No serà fàcil conjugar la democràcia directa amb la direcció centralitzada que proposen alguns dirigents.
Ara per ara, doncs, amb Podem no podem anar enlloc.
