Parodiant els llibres d'autoajuda empresarial, Mohsin Hamid narra la vida d'un noi pobre d'un entorn rural que esdevé un magnat d'una gran corporació. Aquest antiheroi construeix un imperi a través del bé més fluix i cada cop més escàs, l'aigua. Però segueix enamorat d'una noia guapa amb qui comparteix origen i sort, i els seus camins al llarg de la novel·la es van creuant en el mutu i ambiciós avanç cap a la fortuna i l'èxit enmig dels milions d'explotats, alienats, pobres que somien des dels seus teleclubs familiars, ser rics, famosos i poderosos.

D'entrada volem escriure que el títol complet de la novel·la de Mohsin Hamid: Com fer-se fastigosament ric a l'Àsia emergent. I alhora a tot el planeta, segons aquest escriptor paquistanès, nascut a Lahore al 1971, que ha estudiat a les universitats americanes de Princeton i Harvard, ha treballat a Nova York i Londres, les seves novel·les han estat finalistes en diversos prestigiosos premis americans. Servidor, que ha viatjat al Pakistan gràcies als llibres de Kaplan, podem afirmar que en aquesta fantàstica novel·la reviure el caos produït pel xoc de diversos mons, societats, civilització, des de les rurals tribals atàviques, religioses, familiars, musulmanes, amb les urbanes també obsessionades pel desarrollisme, modernització, culte a la mo?da, als diners, consums. L'escriptor pakistanès ens ve a dir que aquest cosmopolitisme és planetari, per tot arreu impera el cada dia més decadent American way of life. Dels dos protagonistes de la novel·la, "la noia guapa" serà des de jove com totes les noies del món alienada pel cinema, la televisió, els vídeos, cantantsÉ i per ser model, actriu, adinerada i famosa per sortir dels seus pobres barris familiars, i acaben quasi totes de "putarrots" (amb homes més grans i rics).

L'altre protagonista, "el noi pobre", que gràcies a ser el tercer fill podrà anar a escola, primer a primària i després, com que és molt intel·ligent, començarà la universitat, però com que allà està ple de nacionalistes islàmics i militars totalitaris, l'autor de la novel·la ens diu que els idealistes són uns babaus, perquè el noi pobre vol ser ric, i sempre va ser emprenedor, ja de petit treballava en una botiga de DVD i sabia que per prosperar havia de treballar per mafiosos i lladregots. I abandonar els estudis per fer de venedor de productes caducats, on reciclen les etiquetes per vendre'ls més barats. El noi pobre vol ser independent i crea el seu propi negoci al seu pis, inventa una petita envasadora d'aigua embotellada. I a poc a poc va creant nous llocs de fabricació i magatzems, distribuint fins xocar amb la competència que intenten acollonir-lo amb amenaces, pallisses, que l'obliguen a demanar ajuda als amics mafiosos que li solucionen el problema a canvi de diners i futures col·laboracions. Aquest és l'ABC planetari universal per als que volen prosperar en els seus negocis. Per fer fortuna has de tenir padrins o formar part d'alguna santa màfia, sigui religiosa, o política, o crear-ne alguna de nova. Sinó, seràs un explotat tota la vida.

El noi pobre, gràcies a ser molt ambiciós i treballador, s'alia, suborna a qui sigui: per engrandir els seus negocis. Aquesta sensacional novel·la és una mena de paròdia de la famosa La educación sentimental, de Flaubert, és, millor dit, l'educació de l'amiguisme comercial i cinisme pels que es volen enriquir al marge de totes les lleis. És la moral amoral que impera a tot el món euroamericà on la corrupció dels de dalt i de baix podem llegir-la als diaris i veure-la per les cadenes de tele. És una obra que es llegeix d'una tirada pel bon estil narratiu, ironia, retrat i evolució dels persontges. Són reals, fisiològics, vitals, on el pas del temps des dels seus orígens, èxits, fracassos, salut, envelliment, decadència són descrits en el dia a dia microscòpicament segons els humors, meteorologia, etc. Que des del Pakistan, corrupte, caòtic, musulmà, superpoblat, es pugui escriure una novel·la que ens narra l'apocalipsi del món occidental i oriental, món on agonitzen tots els ideals i humanitat, on sols impera el déu del diner i del consum. Un cop més acabarem recordant que milions de persones de tot arreu del món des dels seus declinants móns rurals per culpa de les teles volen emigrar a les ciutats, urbs deshumanitzades i ultramodernes d'occident d'Europa i Amèrica del Nord.

Postdata: Mentre milions d'eropeus s'estan banyant a les platges del Mediterrani, milers de subsaharians arriben en pasteres a les nostres costes. Un cop més recordarem que el 40% dels 300 milions de joves africans continuen vivint en la pobresa més absoluta, són la misèria, injustícies, malalties de tota mena i la manca de futur i progrés que els ?empeny cap a les terres pròsperes del nord.