No hi ha dubte que l'experiència d'aquell restaurant o espai que es diu el Vol ha estat polèmica des de la seva instal·lació a Girona, dividint la ciutadania entre defensors i detractors motivats, uns i altres, per les mateixes peculiaritats del projecte. És cert que la visió des del carrer Santa Clara d'aquella mena de contenidor és la d'un espectacular nyap arquitectònic, mentre que la vista que ofereix des del pont de Pedra suavitza aquesta mateixa visió, malgrat que el blanc de l'estructura no lligui ni de bon tros amb la carta de colors obligatòria de les cases de l'Onyar. En això, ja se sap que els arquitectes de vegades tenen una visió molt peculiar de què queda bé o no en un determinat lloc.
Consideracions estètiques a part, sí que sobta que els restauradors gironins que tenen restaurant a Girona o que treballen en un local de la ciutat necessitin un lloc per mostrar les seves habilitats a la mateixa ciutat, amb públic eminentment gironí, disposant com disposen dels seus propis espais. Vist així, no sembla pas una gran promoció de la cuina gironina, sinó més aviat una concentració esnob de comensals que volen ser vistos per les mirades alienes dels vianants. De fet, la utilitat del Vol només la veurem si realment és capaç de ser present a ciutats espanyoles o europees, perquè aleshores sí que tindria sentit com a eina promocional de la gastronomia gironina però, mentre això no passi, costa de veure i d'entendre la seva funció a la mateixa ciutat on ja es fa, en altres espais, la cuina que allà es presenta.
No m'imagino un contenidor Dalí fora del Museu Dalí a la mateixa ciutat de Figueres, ni un espai Can Roca fora del Celler a la mateixa Girona. Arribats a aquest punt, caldrà que ens expliquin més bé el projecte i sobretot, el seu futur, per no creure que algú es beneficia privadament d'un espai públic privilegiat.
