El blasme dels reflexius està funcionant. Consisteix a cobrir d'improperis els que gosen reflexionar sobre què cal fer si el Tribunal Constitucional suspèn la convocatòria de la consulta, i s'atreveixen a especular sobre les alternatives. A aquests imprudents, que han tingut la màxima representació institucional en la vicepresidenta Joana Ortega, se'ls ha acusat gairebé de col·laboracionisme pel simple fet de perdre una estona imaginant escenaris diferents al d'un 9 de novembre curull d'urnes i de catalans joiosos fent cua als col·legis electorals. La pressió ha estat efectiva, i ara tothom, des de Convergència fins la CUP, passant per Esquerra (naturalment) i Iniciativa (que ha amagat en algun lloc la seva mitja ànima confederal) canta a cor la mateixa lletra: el dia 9 de novembre votarem o votarem, sí o sí. Per aquest camí poden arribar al blasme retrospectiu del president Mas, que no fa tant va dibuixar a ca la Terribas un full de ruta que no només admetia com a hipòtesi la impossibilitat de la consulta, sinó que presentava les eleccions plebiscitàries com l'alternativa per aconseguir l'objectiu principal: que Catalunya mateixa, l'estat i el món coneguessin la voluntat dels catalans en aquesta matèria. En el ben entès que la proclamació de voluntat, sempre que fos molt clara i majoritària, no seria el final sinó el principi d'un procés al qual donaria una magnífica arma política.

Ara, però, sembla que el 9 de novembre no sigui una entre diverses possibles maneres de fer un dels passos necessaris del procés. Ara sembla que sigui el dia del judici universal. I a mesura que s'apropa la data, els partits sobiranistes renoven amb grans crits les promeses del baptisme i renuncien a Satanàs i a totes les seves obres i seduccions, capítol aquest darrer que inclou les "covardies, complexos, tristeses i desconfiances", segons el cerimonial catòlic del baptisme. No fos cas que la tebior els enviés al purgatori.

La imatge dels governs català i espanyol jugant al joc de la gallina, aquell que consisteix a no ser el primer d'apartar-se quan dos cotxes avancen cap a la col·lisió, s'ha substituït per l'altra versió, la cursa folla de Rebel sense causa, que consisteix a no ser el primer a saltar quan dos cotxes avancen junts cap al precipici. És clar que potser no hi ha cap precipici al nostre davant. Potser el dia 9 de novembre, tot i la suspensió, se celebrarà la consulta i cap jutge ni policia espanyol no intervindrà. Aviat ho sabrem: falten dos mesos i escaig.