Miquel Iceta ha anunciat que el partit no donarà cap consigna d'assistència a actes de l'Onze de Setembre i a Carme Chacón li ha faltat temps per anunciar la seva presència a la concentració de Societat Civil Catalana (SCC) a Tarragona. SCC intenta ser una rèplica unionista a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i aplegar gent de diferents partits, i independents, entorn de la idea que el millor lloc per a Catalunya continua sent l'Estat espanyol. Per al dia 11 han convocat la seva primera demostració (o tempteig) de força a Tarragona, i Chacón ha dit que hi aniria. S'esperen altres dirigents socialistes, a més a més dels ja previsibles del PP i Ciuta-dans.

Iceta no dirà pas als seus que hi vagin ni que deixin d'anar-hi. Tampoc no els prohibirà que participin a la gran V de l'ANC i Òmnium. Els militants, ve a dir, poden manifestar-se on els sembli. La pràctica recent fa acabar aquest dret allà on comencen les sigles dels partits rivals. Hi ha hagut sancions per anar a mítings de la competència. Però entre la Diada sobiranista i la unionista, o quedar-se a casa, que cadascú triï. El partit elaborarà un manifest que demostri l'existència d'un "discurs propi" sobre l'Onze i que estarà ple de referències als problemes socials dels catalans. I demà serà un altre dia.

Amb aquesta manera d'enfocar-ho, el PSC d'Iceta intenta projectar la imatge que, per a ell, la qüestió nacional no ha de ser la qüestió central del debat polític en aquests temps de crisi econòmica, atur i precarietat laboral, sous minvants, desnonaments, drets socials i llibertats civils amenaçats i prepotència de Madrid, Frankfurt i Brussel·les.

Iceta pot dir el que li sembli i el PSC es pot fer la composició del món que més li agradi, però dubtar que la qüestió nacional és al centre del debat polític, ignorar que forma la primera divisòria en l'arbre de les autodefinicions polítiques, és confondre els desitjos amb la realitat, si no és que només es vol arribar a un segment reduït de la ?població.

Aquest segment era molt més gran als anys bons del PSC, quan aplegava persones d'identitat nacional catalana, espanyola i mixta sota la bandera del progrés social com a objectiu comú i prioritari, capaç de lligar tots els ingredients en una sola amanida. Avui la salsa ja no es lliga. Potser tornarà a fer-ho en el futur, perquè s'hagin assolit els objectius de la revolta sobiranista, o perquè s'hi hagi renunciat, però avui les coses són com són i no com li agradaria al PSC.