Cartes

Concepció Turró Oviedo. TOSSA DE MAR.

Sr. Director, en resposta a l'article aparegut al seu diari dijous passat, i firmat pel Sr. Carles Torramadé, la Sra. Alcaldessa diu que va concretar una prova de soroll amb mi i que jo no era al meu domiciliÉ Haig de dir que tots els dissabtes hi he sigut. També vull dir que l'alcaldessa, Sra. Gisela Saladich, va dir que si la discoteca Sivas estigués ben insonoritzada podria tornar a funcionar, ja que emet música a l'exterior i es pot sentir des del carrer i quan s'obre la porta se sent més forta la música. També l'empresa Gravis de Cassà de la Selva va assegurar que a dins del meu domicili no sentiria res, i se sent!

Sra. Alcaldessa Saladich, diu que posa en dubte les meves queixes, potser diu que dic mentida?

Quant al soroll al carrer sí que m'agradaria dir-li que si jo fos alcaldessa de Tossa em faria vergonya tenir uns veïns patint tantes nits i tants anys aquesta situació.

La platja de l'Estartit

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.

Una de les meves platges favorites és la platja de l'Estartit perquè quan s'hi és tant es poden veure les Illes Medes, si un mira cap al mar, com el massís del Montgrí, si un mira cap enrere. En un paisatge tan pla com és el del Baix Empordà, aquest paratge es fa notar. Aquest indret és un espai d'interès natural protegit, que és dins del Parc Natural del Mongrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

En aquesta platja no pares de contemplar les gavines habituades a passejar-se entre els banyistes. Si t'apropes amb vaixell a les Illes Medes impressiona molt de veure'n centenars i centenars sobrevolan-t'hi pel damunt, tot dibuixant els fils invisibles d'una complicada teranyina. Són els seus habitants principals. A la Meda Gran hi ha el far on ara ja no viu ningú.

Quan passeges d'un extrem a l'altre d'aquesta ampla platja de sorra fina, pots veure-hi també algun grup de bussejadors amb els seus vestits negres de bany, tots ells animats a la recerca d'una aventura submarina. Quan et fiques a l'aigua per banyar-te, en qualsevol moment t'hi pot sorprendre un bussejador qualsevol que surt de l'aigua. Alhora sempre s'hi poden descobrir petites embarcacions que dansen damunt l'aigua.

Sobta de pensar que en aquesta sorra, on ara prenem el sol o llegim tranquil·lament estirats damunt les tovalloles, abans hi havia aigua. El Mediterrani entrava molt més endins que no pas ara, així com també era el lloc per on entraven els vaixells dels pirates; les torres que podem veure als masos fortificats de Torroella van ser fetes per protegir-se'n dels atacs.

Història, geologia, paisatge, naturalesa..., tot un patrimoni que ens ha estat donat i que hem de saber conservar i millorar per tal de trametre'l a les futures generacions, tal com les antigues han sabut fer amb nosaltres.

Gent seriosa?

Francesc Gombau. GIRONA.

"Nosaltres som gent seriosa", ha declarat amb veu ferma el portaveu de CiU, Josep Rull. A mi la serietat de CiU no m'acaba de quadrar. Perquè no em sembla gaire seriós i íntegre un partit investigat per corrupció pels quatre costats, amb la seva seu embargada, diversos dirigents imputats i on el president-fundador és un defraudador confés.

Tampoc sé si és gaire seriosa i assenyada una formació que només compleix les sentències i decisions de la Justícia quan li donen la raó i li convenen i quan no la hi donen les desobeeix.

I, sens dubte, no sembla gaire seriós i honrat muntar un referèndum il·legal, colant-lo amb un altre nom i amb el truc de convocar-lo en un termini molt curt perquè no es pugui recórrer la seva evident il·legalitat. Últimament atribuir serietat a l'actitud de CiU només pot fer-se de broma.

"Don Limpio": resposta als Sr. Frigoler i al Sr. Joan Enric Carreras

M. dolors dalmau puig. SABADELL.

Llegint les seves cartes, amb les quals estic totalment d'acord, m'han fet recordar Josep Maria de Segarra en la seva obra El Cafè de la Marina, quan en Luard li diu a Rufí i a la Caterina i a la tia que té tres llibres i que en té prou. En aquest diàleg entre ells deixa clar que les lletres que es llegeixen aquí d'aquí totes són mentides, i a un retret del qual es diu que tant li és el que passa arreu del món, si som pobres pescaires..., Què en trauràs res beneit de la política?... Si t'has de mullar el cul a la barcada i no sortir mai de la misèria. Penso que en Segarra estava ja en els temps actual. I em pregunto, què en traurem de la política?