La modificació constitucional que imposà la supeditació dels pressupostos públics al pagament del deute, abans que la prestació de serveis socials públics, va ser perpetrada a l'esquena de la ciutadania el 27-IX-2011 per la majoria parlamentària del bipartidisme de PSOE i PP, mentre a fora del Congrés dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el 15M i sindicats per denunciar l'austericidi econòmic i social perpetrat. S'havia imposat un límit de dèficit públic del 0,4% (0,26% del PIB en el cas de l'Administració de l'Estat i el 0,14% a Comunitats Autònomes abans del 2020) i aquests límits de dèficit estructural establerts a l'article 135.2 de la Constitució Espanyola haurien de ser vigents a partir de 2020. Aquest fet posava contra les cordes la viabilitat del sector públic els propers vuit anys, ja que s'havia assolit la modificació de la "intocable" Constitució espanyola, que en aquest cas, "miraculosament" fou modificada per exigències de la troika de la UE en tan sols dues setmanes. Això sí, tapaven els forats de la banca i deixaven de perseguir els 90.000 milions d'euros d'evasió fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara ens sotmeten al "rigor pressupostari".
El gran problema de viabilitat econòmica d'Espanya, el monumental endeutament de l'Estat, Madrid l'ha fet pagar a les autonomies i als municipis. Ens volen desmantellar el país. Desmantellar-ho és aplicar el principi de Wert d'espanyolitzar Catalunya, carregant-se com sigui les institucions catalanes. El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, acusà el Govern espanyol de desmantellar la Constitució i les competències autonòmiques en la seva proposta de reforma de les administracions públiques que, segons el defensor català, contradiu el títol vuitè de la Carta Magna, on es defensa el dret d'autogovern de les comunitats.
Ribó ha criticat l'informe de la Comissió per a la Reforma de les Administracions Pú?bliques (Cora), en què el Govern espa?nyol basava la seva proposta, perquè suposava un atac claríssim a la Generalitat i al Parlament, a través d'una "iniciativa molt minuciosa -un document de 700 pàgines- de desmantellament del títol vuitè de la Constitució i de l'Estat de les autonomies". Segons el Síndic, l'informe suposava un "nou intent d'erosió" i xoc frontal amb les institucions catalanes, basat, per torna, en xifres errònies, afegí. Entre d'altres propostes, l'Estat preveia la desaparició de les defensories del poble, les sindicatures de comptes i els organismes meteorològics de totes les comunitats amb l'objectiu d'evitar duplicitats i estalviar 230 milions d'euros en tres anys. I arrestava amb fre de mà la llei de dependència.
La llei de dependència (cal tenir-ho clar) és el quart pilar de l'Estat del benestar juntament amb l'educació, les pensions i la sanitat. Un nou dret social i universal per protegir la població més fràgil per edat, discapacitat o per les dues causes. Tot un sistema de serveis que ha generat milers de llocs de treball i que ha alliberat una part de la càrrega de les atencions que recau sobre les dones (com a filles, mares o cònjuges).
El Govern de Zapatero va planificar una inversió de 12.638 milions d'euros fins al 2015. Sobre el paper. Una altra cosa va ser la posada en marxa d'un sistema molt complex. Acabat el 2011 es va arribar al milió de beneficia?ris a tot Espanya, encara que 300.000 es man?tenien a l'espera de rebre ajudes i serveis. Zapatero va fer les primeres retallades, però amb Rajoy va començar un desmantellament calculat. El seu Govern ha tret de la llista d'espera 70.000 dependents moderats i ha allargat els terminis d'espera fins a dos anys i mig. (Molts són més grans de 80 anys i amb dependència severa.)
El desmantellament arriba també als edificis. El grup Platinum Estates, amb seu central a Hong Kong, ha comprat l'antic edifici de Telefónica a Barcelona, conegut com a edifici Estel, amb 38.000 metres quadrats, per 56,4 milions €, segons un comunicat del grup immobiliari Renta Corporación, que ha gestionat la compravenda. (Val la pena recordar que Carlyle havia comprat l'edifici el 2008 per 220 milions €. El grup Carlyle ?-amb personalitats suspectes com George H.W. BushFrank Carlucci, subdirector de la CIA i exministre de Defensa de Reagan- gestiona 57 fons que operen a través de compres, capital de risc i creixement, inversions en béns immobles i finances a l'Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa, Nord-america i Sud-amèrica.)
La darrera resultà ser la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), Autoritat Nacional de Regulació (ANR) del sector de las telecomunicacions. Creada el 1996 durant el procés de liberalització del sector de telecomunicacions com a organisme públic regulador independent dels mercats estatals de comunicacions electròniques i ubicada a Barcelona el novembre del 2005, amb la nova llei de Telecomunicacions, sembla que serà una de les competències traspassades al Ministeri d'Indústria corresponent a la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), organisme regulador creat l'any passat de la suma dels diferents reguladors sectorials (Comissió Nacional de l'Energia, de la competència, la ferroviària, la postal, l'aeroportuària, el Consell estatal de Mitjans Audiovisuals i la CMT). La mateixa CMT alertà de la mesura centralitzadora del Govern del PP, amb l'excusa de millorar l'eficiència, cosa que posava en risc l'autonomia de l'organisme. El 2013 CiU aconseguí que la substituta de la CMT, la Instrucció de Telecomunicacions i Serveis Audiovisuals (ITSA), mantingués la seu a Barcelona. Una bestiesa perquè els Consells de direcció es fan a Madrid, mentre a Barcelona, a l'edifici de deu plantes i 12.000 m2, ubicat a 22@ i inaugurat el 2010 amb un cost de 62,5 milions €, es quedaran treballant unes 122 persones (amb l'espasa de Dàmocles del lloc de treball damunt el cap), quan n'hi podrien treballar més de 800. Les competències que es perden a favor del Ministeri d'Indústria tracten aspectes de seguretat, connexió de xarxes, gestió de ports, arbitratges, gestió d'operadors, inspecció i d'altres. Abans, ja s'havien perdut a favor d'indústria, el registre audiovisual i la gestió de taxes. Tot sigui per anar desmantellant Catalunya. No fos cas... El comitè d'experts presidit per Legares no debades va deixar clara la tesi que hi ha massa càr?regues autonòmiques i que són excessivament disperses tot proposant eliminar-les o que fossin subsumides per l'Estat amb un control uniformador. Visca el pluralisme!
Som on som. El sistema de finançament s'havia d'haver renovat des de principis ?d'any. Però el ministre Montoro se salta la llei a la torera dient que no hi ha diners. Així governa qualsevol. No fa gaire vam poder llegir que vist com el port de Barcelona i altres ports catalans estan ben gestionats i gua?nyen diners... caldria que la meitat de beneficis passin als ports deficitaris de la resta d'Espanya. La cosa era tan escandalosa que es va haver de fer enrere. I algú sap alguna cosa dels punts que Mas portà a Rajoy? I després el Rei dirà que "treballar junts en un projecte comú suma forces!". La cosa té nassos.
