L'encert d'una opinió no es mesura per la fama de qui l'ha escrita. El criteri d'un novel·lista o un poeta pot ser tan vàlid com el d'un cuiner, un hoteler o el d'un venedor del mercat. Però, sobretot, per opinar, no cal fer passar falsedats per veritats. Fins i tot quan es parla d'andròmines de ferro. Maupassant, Dumas fill o Verlaine són mestres de la lletra. I la seva firma tancava un manifest contra la Torre Eiffel el 1887. Escrivien: "Notre Dame, La Sainte-Chapelle, la torre Saint- Jacques, el Louvre, la cúpula dels Invàlids, l'Arc de Triomf, tots els nostres monuments humiliats, tota la nostra arquitectura vinguda a menys, desapareixent entre aquest malson sorprenent. I durant vint anys veurem allargar-se sobre tota la ciutat, [É], com una taca de tinta, l'odiosa ombra de l'odiosa columna de ferro forjat". Criticaven també la prepotència dels homes amb ànsies de deixar una gran petja. Advertien contra la temeritat d'aquells que per afavorir una andròmina de ferro degraden la Història que han forjat els segles. Com aquells que, potser per guanyar un premi Casero de la immortal Girona, cometen la imprudència de ?menysprear com a "gasetillers i homes minúsculs" Maupassant, Dumas fill i Verlaine.
