Vaig tenir ocasió de seguir el segon debat televisiu sobre la independència d'Escòcia entre Alex Salmond, defensor de la campanya del "Sí" i Alistair Darling, representant de la plataforma "Let's stay together" ("Quedem-nos junts") a Collingham, una petita ciutat britànica molt més propera al país que s'està debatent entre els avantatges de continuar pertanyent a la Unió i les possibilitats que li pot oferir la independència, que a Londres.

El primer sentiment que em va envair va ser el d'una enorme enveja. Ningú no discutia el dret o les raons que poguessin tenir els escocesos per votar sobre l'assumpte. Tothom, anglesos, escocesos, periodistes, polítics, ciutadans i observadors ho acceptava com la cosa més normal del món: si una part de la Unió té dubtes sobre la continuïtat de la seva pertinença, votar és l'única manera perquè els que vulguin marxar puguin demostrar que compten amb una majoria suficient i tothom té clar que el resultat s'ha d'acceptar, encara que afecti tota la Unió.

Una altra cosa que em va sorprendre era que, tot i trobant-me a Yorkshire, hi havia molts més anglesos del que jo m'esperava a favor de la independència d'Escòcia. I la raó era ben simple: ells també se senten "oblidats" per la capital i creuen que el vot dels escocesos pot ésser un revulsiu perquè Westminster reaccioni i tingui les necessitats de les regions més en compte. Citen com a exemple el projecte de connectar Londres i Birmingham amb un tren d'alta velocitat, quan ells pensen que una xarxa viària de comunicació entre les grans ciutats del nord seria una inversió molt més útil i generadora de riquesa.

El to del debat era "passional" segons la premsa anglesa, que no deu haver sentit mai els crits i les desqualificacions de l'Alicia Sánchez Camacho. L'home de confiança del primer ministre conservador David Cameron és un exministre de finances laborista, que només va poder guanyar el primer debat del mes passat, quan va enxampar Salmond un xic fora de joc amb la seva pregunta sobre la futura divisa que Escòcia havia de tenir. Dilluns el líder escocès tenia la lliçó ben apresa i va afirmar que ningú els podria prohibir utilitzar la lliura esterlina i que per això l'interès d'arribar a un acord amb el banc central britànic era mutu. No se sap si Salmond acabarà convencent els seus compatriotes per votar "sí" a la independència d'aquí a dues setmanes i dos dies. El que sí se sap és que tothom haurà guanyat alguna cosa amb l'intent, fins i tot si al final s'imposa l'opció "Devo-max", és a dir la màxima devolució de les competències al govern d'Edimburg, quelcom així com una "tercera via" britànica.