Segons el regidor del ram viari, a Girona han baixat el consum d'alcohol i els pixats al carrer i la fressa nocturna. Fonts: denúncies cursades per la Policia Municipal. Vol dir que a Girona s'ha declarat la llei seca? No és el cas. Vostè pot torrar-se a l'aire lliure amb total impunitat i confort. Ha de pagar, això sí, el peatge de comprar el mam a una terrassa privada en sòl públic, que són els administradors del monopoli d'expedició d'alcohol consumible a la via pública. Si es practica l'autoservei, es trenca la legalitat i es pot engruixir l'estadística municipal.
Si vostè passeja per la ciutat vella, veurà les cantonades i el baixos de gris fosc oxidat i els rierols resseguint les llambordes que no abonen les afirmacions del senyor regidor. A la Força, per exemple. No podem dubtar que transmet les estadístiques policials, però de policia, al barri vell, sols se'n veu controlant els titulars de terrasses perquè no facin trampa pagant per vuit taules i volent-ne colar un parell més.
I, per acabar, tampoc estranya que baixin les denúncies per sorolls nocturns. Els sorolls continuen, el que desapareix és la fe dels ciutadans en qui ha de vetllar pel seu decans. Quan es denuncien, interessa qui denuncia el fet, la resta es percep com a secundari. L'experiència diu que la supeditació als Mossos, la repressió de la delinqüència internacional i altres afers, no permet als nostres custodis locals esmerçar els seus esforços i interès en tema tan menor com no deixar dormir un pesat que, si tan fluix té el son, perquè no pren una pastilla i deixa d'emprenyar. El que minva el nombre de denúncies és que cansa i dissuadeix la manca de resposta, no la manca de soroll. Girona sols és diferent de Barcelona en el grau. A Barcelona hi va més gent i des de fa més temps, la resposta municipal, però, és la mateixa: negar la realitat amb propaganda. Fins que esclata l'escàndol.
