Qan treballava de tarotista telefònic, dues lleis regien la meva vida de vident, valgui la redundància: 1) Digues al client allò que vol escoltar. 2) Sigues prou imprecís perquè no et puguin enxampar en cap error.
Quasi tothom volia saber què li depararia el futur. La mort, estava temptat de respondre sense temor a equivocar-me. Però la gent no en fa prou amb això, vol saber alguna cosa més. Vol confirmar que la seva vida és una merda -si no, no perdrien el temps amb un tarotista- i vol saber que s'arreglarà. Que trucava una senyora -la majoria eren dones, els homes prefereixen consultar el bàrman- amb trenta anys de casada? M'era igual que em sortís la carta de la mort o la manilla de copes:
- Veig que el marit ja no li fa cas, el seu matrimomi no és com al principi.
- Quanta raó. Les cartes ho diuen?
Les cartes no deien res, ho diuen segles d'institució matrimonial. Però jo, amb veu impostada, afirmava: "Les cartes ho saben tot. Esperi! Veig una altra persona que té un sentiment cap a vostè! Obri bé els ulls, que potser és el verduler que l'atén al mercat".
No vaig arreglar gaires matrimonis, però vaig aconseguir rebaixes al quilo de mongetes. Per això m'entendreix que Sandro Rey declari que Catalunya serà independent d'aquí a 20 o 25 anys. Segueix les regles de dir el que els catalans volen sentir, i si s'equivoca d'aquí a cinc lustres ningú li retraurà res.
Ni el meu fill, que era independentista quan CiU anava de la mà amb Aznar, no creu ja en la consulta, però molts catalans creuen en Sandro Rey i en Presidentmàs, que ve a ser el seu alter ego mariner. No se sap on es votarà ni com, es pretén que es pugui fer amb 16 anys, i aviat ens diran que es podrà votar tres vegades: amb el DNI, amb el carnet del GEiEG i amb la targeta-client de Caprabo. Segurament es tracta de fer-la tan malament que no serveixi de res però ningú pugui acusar Presidentmàs d'haver mentit. Com un bon tarotista.
