Cartes

Miquel Mompió i Azemar. riudarenes.

Darrerament hi ha un corrent que demana una regeneració dels polítics al mateix temps que sorgeixen força noves formacions, per combatre i fer front a la corrupció i al desprestigi de la política actual. En un programa de ràdio d'una cadena de molta audiència, un d'aquests polítics emergents del mapa català, a la pregunta de què havia d'estudiar un polític, responia: Ideals i Esperit de Servei.

Amb tot el meu respecte, això és d'un polític molt petit i curt d'alçada, el que es vol dedicar voluntàriament a la política ha de ser: honest, honrat, humil, sensible, amb valentia i coratge per suportar insults i infàmies, tenir formació integral i humana per tenir criteri per prendre decisions. Certament ha de tenir ideals i esperit de servei però per damunt ha d'estimar, i qui estima escolta, perdona i entén i es fa seves les necessitats dels altres. Evidentment que conec algun polític que té totes aquestes qualitats, però malauradament molts dels actuals la política per a ells no és un acte de voluntariat sinó un modus vivendi, "una professió", i com diria en Llach: No és això, no és això.

Quina cara!

Àngela Ferrer Mató. girona.

El senyor Carod (millor carota) s'ha ficat de peus a la galleda. Si sabia, com afirma, que s'estaven cobrant comissions de més del 3% com denuncià Pasqual Maragall, al qual feu callar, suposo que així li convenia, és tan culpable ell com l'exhonorable Pujol. Estava al govern i tenia l'obligació de vetllar pel bé del poble, no pels seus propis interessos. Després de deixar ell i companyia Catalunya eixuta de fons a més resulta que era encobridor d'un greu delicte com el que s'estava duent a terme. Diem que en boca tancada no entren mosques, però ell s'ha volgut vantar, ha volgut tornar a ésser protagonista i, com diem en català: "L'ha ben cagada".

Per un Salt millor, Fani dimissió!

isabela fontalba, Amics dels Animals de Salt. salt.

El dia 20/12/13 es va inaugurar un espai dins la deixalleria per a animals perduts o abandonats fins que vinguin a recollir-los les brigades de control d'animals de Girona. Els amics dels animals de Salt hi vam ser presents, així com el regidor de serveis urbans Josep Valentí. No hi havia la regidora de sanitat Fani Carabellido ni les seves tècniques Pepa i Dominica, a les quals sí els pertoca aquesta àrea (a dia d'avui encara no hi han posat els peus).

Ens hem queixat dia rere dia perquè tothom que ha trobat un gos i l'ha portat allà s'ha trobat amb unes instal·lacions brutes plenes d'excrements i sense un sol gra de pinso per menjar ni cap cubell d'aigua per beure. Ens hem queixat a través d'en Josep Valentí, el qual ha fet arribar la queixa a la Fani Carabellido i a dia d'avui, 29/08/14, tot segueix igual: gàbies insalubres sense res per posar aigua i pinso, i el terra ple de cuques i excrements.

Demanem la dimissió de la regidora Fani Carabellido i les seves tècniques Pepa i Dominica pel seu total desinterés i incompetència a l'hora de tenir cura dels pobres animals. Exigim que expli?quin als ciutadans de Salt on va l'impost de 20 euros que cobren a cada gos censat al municipi. Perquè per fer tríptics amb normes sí que en saben, però elles són les primeres a no complir-les.

Fani Carabellido i les teves tècniques, feu un favor a Salt i si teniu una mica de dignitat plegueu! Perquè és vergonyós el que esteu fent al poble, segur que aquests pobres animals que teniu tan abandonats que han de fer ús d'aquestes instal·lacions us "aplaudiran".

Mai més o "nunca jamás"

enric carcereny beltran. lloret de mar

.

Tornarem a tenir l'oportunitat de manifestar-nos aquest 11 de Setembre perquè tenim tota la raó del món: a) Perquè la Caverna ens estan tractant com a súbdits els que se senten o són catalans, com a ciuta?dans de la més baixa categoria. Abans en deien esclaus o res; b) Prometen l'oro i el moro, quan estan tips de enganyar-nos, sense recordar qui els ha donat el poder; c) S'emparen amb una legalitat feta a mida i no saben el que és la independència judicial; d) La Legalitat catalana, sols val quan els va bé; e) La democràcia, sols serà real quan disposem aquests mitjans; f) Perquè sigui el poble que anomeni els seus polítics per un espai màxim de 4 anys i 4 anys més; g) Per tenir una sanitat a l'abast de tothom; h) Per poder defensar la nostra llengua, i una educació i cultura gratuïtes; i) Per impedir la corrupció, i quan algú no treballa pel bé comú, destitució immediata, i respondre com correspongui; j) Per tenir una justícia ràpida i eficaç; k) Abolició de tots els aforaments, Sicavs, etc; l) Creació d'un control bancari, per mitjà del Banc Central Català; m) Control de totes les telefonies, elèctriques, gas, aigua,..etc; n) República i llibertat de religió i sense exèrcit.

Tot és possible si omplim Barcelona el dia 11 i votem el 9N. Visca Catalunya lliure

Neteja

Santi suñer vicens. girona.

"Molta merda". Això no són les paraules d'ànim que criden els actors en començar una funció al teatre. Això és el que veig jo cada vegada que he d'anar de visita a l'hospital de referència de les comarques gironines, el Josep Trueta.

Agafo el bus de la línia 5 Aiguaviva-Germans Sàbat, baixo al Sant Ponç davant la botiga de llums i faig el camí passant per l'aparcament -privat o no- del conegut supermercat que hi ha en aquell indret. Si és privat que la direcció es posi les piles i ho tingui en condicions. I per l'altra banda si és públic li dic el mateix al responsable que gestiona aquesta qüestió.

Avui a les 7.30 hi he passat, han pintat la façana, està immaculada, però el terra fa pena i vergonya.

Tarradellas tenia raó

Andreu Moreno. girona.

El primer president de la Generalitat després de la seva restauració, Josep Tarradellas, sempre va tenir una freda relació amb Jordi Pujol. Tarradellas era un polític sobri, humil i moderat, se sentia català i espanyol i es va caracteritzar sempre per la seva voluntat de no dividir els catalans i, molt menys, enfrontar-nos a la resta d'espanyols. Pel contrari, Pujol va mostrar des d'un principi un caràc?ter més autoritari i presumptuós, considerava que Catalunya era la seva finca particular i la seva acció política es va basar en la confrontació permanent amb la resta d'Espanya. A Tarradellas mai li va agradar ni el caràcter ni les polítiques de Pujol i ja als anys vuitanta va predir d'ell que "deixaria un llast molt gran". Diuen que el temps acaba donant i traient raons. I és just reconèixer que a Tarradellas els hi està donant.

Discurs o projecte

JOSEP SERRA QUINTANA. girona.

L'ambient a casa nostra s'està escalfant cada dia més. Els esdeveniments recents i la proximitat de dates emblemàtiques conviden al debat esperonat pel martelleig dels mitjans. Tanta ebullició fa pensar, i personalment tinc la sensació que, tot i que no faltarien motius per emancipar-nos d'aquest Estat espanyol tan cec com superb, el rumb decidit no és ni fiable ni convincent.

Tinc el sentiment arrelat per aquesta terra, el seny après, el sentit comú consolidat. El suficient per témer i desconfiar de qui desborden paraules per les seves boques, es diguin Junqueras o es diguin Camacho. Tanta escuma verborreica es desinflarà per falta de solidesa, objectivitat, pragmatisme i honestedat. En definitiva, a tots ells els sobren discursos inflamadors i a tots els falten projectes i solucions de país; mals líders, per tant, per ser guies del nostre futur.