El demòcrata Cameron ha acabat fent com el negacionista Rajoy, boicotejant el referèndum escocès. No ho ha fet prohibint el vot, perquè sap molt bé, a diferència dels espanyolistes, que la democràcia és el poder del poble, no de l'Estat. Però Cameron ha deixat la campanya del no en mans dels laboristes perdedors i no ha volgut debatre amb Alex Salmond, el conseller en cap escocès. El control asfixiant dels mitjans anglesos recorda Madrid. Londres també controla els diaris i televisions, que no s'han mogut del no a la independència, sense més que breus escletxes als arguments del sí.
Ara és l'hora, però, dels escocesos i Londres s'està posant molt nerviosa. El primer debat entre Salmond i el desastrós excanceller laborista Darling, fou guanyat pel no segons els mitjans anglesos. Però el boicot televisiu feu que només Escòcia el veiés. La BBC ha canviat d'actitud en el segon debat, que ha retransmès a tot el Regne Unit, amb un impacte doblement catastròfic perquè ha quedat claríssim que Salmond i el sí han guanyat per golejada.
Què passarà el 18 de setembre? Les enquestes no són gens de fiar com ja he dit sovint, per la meva experiència d'una dècada de referèndums trimestrals municipals, cantonals i federals a Suïssa. La BBC ho confirma en un programa on escanejos del cervell han mesurat que el component emocional domina sobre la independència. És a dir, la idea de pertànyer a una comunitat supera els arguments econòmics clarament. Els politicopsicòlegs han trobat a més que les campanyes negatives són contraproduents perquè reforcen el sí. Al Canadà els unionistes perdien amb la seva campanya negativa fins que l'abandonaren per un "love-in" positiu de canadencs de tot el país anant a Quebec per dir als francòfons que els estimaven.
Tot el contrari dels anglesos que segueixen amb les amenaces i el fer por. Inimaginable també a l'Estat espanyol. Un "love-in" de peperos i psoeistes anant a Catalunya a dir-nos que ens estimen? L'experuà i rabiós espanyo?lis?ta Vargas Llosa parlant en català? L'hereu de Felip V el Perjur reclamant jurar les Cons??titucions Catalanes? El Tribunal Consti??tucional anul·lant la seva vergonyosa estri?pa?da de l'Estatut de 2010 que ha desenca?de??nat tota la crisi? Londres és relativament negativa, però Madrid és el negacionisme absolut.
Es pot parar la democràcia? Els anglesos saben que no. Els catalans sabem que no. Fins i tot Madrid, sense admetre-ho, sap que no. Com, si no, el pas del despotisme a la demo?cràcia després de la mort de Franco? La democràcia mana sobre l'Estat. Els espanyolistes que controlaven el 100% de l'Estat, "atado y bien atado," no pogueren impedir la democràcia. El rei elefant Joan Carles mai va jurar la Constitució de l'Estat de les Autonomies, només la feixista Principios del Movimiento on Catalunya no existia. Però els catalans existíem i seguim existint. No hem viscut tres segles respectats com els escocesos, sinó discriminats i odiats. Però ens hem fet respectar. I ens farem respectar.
Guanyi qui guanyi, el sí a la independència d'Escòcia també marca pas a la democràcia de Catalunya, perdi qui perdi Espanya. L'11 de setembre 2014 recorda que tres segles després de 1714 també ara és l'hora catalans.
