És trist que un país tingui presidents que enganyen els ciutadans. Un, ocultant de forma irregular a paradisos fiscals una fortuna, de procedència no clara; i l'altre, actuant de manera deslleial al seu càrrec i fent promeses a la gent amb frau de llei.
Personatges com Jordi Pujol i Artur Mas, que podien haver estat grans presidents i tingut un lloc d'honor a la historia del país, s'han desacreditat, per error o falta d'honestedat, portant el país, que tant han proclamat servir i estimar, a una situació de crispació, de divisió i de desprestigi, que perjudica tothom i no beneficia ningú que no sigui del clan dels il·luminats o interessats.
Quan Pujol diu que anirà voluntàriament al Parlament a declarar, ja que té "més coses a dir", però que serà a partir del dia 22 i no abans "per no interferir en la Diada i en el debat de política general", queda clar que el "cas Pujol" no és un assumpte estrictament personal i familiar, com emfàticament assegurava el president Mas, sinó que va molt més enllà, afectant la governació del país, el moviment sobiranista i la mateixa imatge de Catalunya, que er?ròniament tant s'ha volgut identificar amb aquests personatges, sobretot amb el mite Pujol, del qual ara tants intenten desmarcar-se, miserablement, per salvar la cadira o la cartera.
I quan Artur Mas, que es procla?ma "fill polític" de Pujol (que és qui el va nomenar), per la seva banda, amb contradiccions, deslleialtats, maniobres de distracció, mitges pa?raules i radicalitzacions verbals, condueix el país a un doble enfron?ta?ment i greu divisió: interna cata?la?na, i externa amb la resta de l'Estat, no solament enganya la ciutadania, sinó que, segurament, cava la seva pròpia tomba política. Les seves promeses seran vanes o desastroses.
Quina llàstima! Dos possibles grans presidents catalans malaguanyats. I amb el seu desprestigi arrosseguen, inevitablement, el bon nom de Catalunya i els mateixos legítims moviments polítics i cívics, siguin majoritaris o minoritaris, però que en tot cas tenen dret a tenir la seva pròpia veu, a expressar la seva opinió i els seus desitjos dintre del marc legal democràtic al qual Catalunya tant decisivament va contribuir a construir i referendar lliurement i màssivament, després de lluitar contra la dictadura.
¿Qui pot fer cas ara, seriosament, a presidents predicadors d'ètica i valors, o venedors d'il.lusions irrealitzables, almenys en pau i a curt termini, si d'entrada ens enganyen amb diners ocults, que no paguen impostos ni se sap d'on vénen, o creant crispació i desengany, en lloc de donar exemple i de governar amb eficàcia i seny per a tothom? Els possibles enganys i malifetes d'altres presidents o líders de fora no poden justificar els propis enganys.
Aquests fan mal a l'ànima de cadascú i del país. Ja són veus cridant en el desert, o pitjor...
