Francesc Nicolau de Santjoan va morir exercint de conseller en cap l'any 1706 guerrejant contra les tropes borbòniques, que van ser rebutjades. Vuit anys després, el general Josep Moragues va ser vexat i arrossegat viu per cavalls fins a la forca, on fou penjat, esquarterat i decapitat. Durant dotze anys el seu cap fou exposat com a escarni en una gàbia d'un carrer cèntric de Barcelona. El crim va ser defensar Catalunya i no ajupir-se davant del vencedor de la guerra, el Borbó Felip V. Però avui es retrà homenatge com cada any a Rafel Casanova, també conseller en cap, qui en veure que venien mal dades es disfressà de frare i fugí abandonant el vaixell. Un any després, perdonat pel Borbó, tornava a exercir l'advocacia.

L'enrenou va ser conseqüència del Tractat d'Utrecht (ho trec?) que acordava d'escapçar per sempre més els dominis de la nació catala?na. La conxorxa va implicar diversos estats europeus i qui sap quins actors d'aquella trama eren traïdors i quins estaven enganyats. Sembla una broma de la història que, tres-cents anys després, un altre Moragas, qui es fa dir Jorge i és fill de Barcelona, aprofitant el seu càrrec de coordinador de relacions internacionals del Partit Popular, hagi prohibit la presentació d'una novel·la sobre aquells fets, el Victus de l'Albert Sánchez Piñol, en un acte que s'havia de celebrar precisament a la ciutat d'Utrecht.

En Jorge Moragas, coetani i conciutadà d'en Sánchez Piñol, assegura que Victus és "clarament manipulador sobre la història d'Espanya i de Catalunya". El que sí que es veu clarament és que en Moragas no sap la diferència entre una novel·la de ficció històrica i un assaig. D'altra banda, ens hem quedat sense saber quina és la seva versió d'aquells fets històrics. Va vetar l'acte i que no se'n parli més. Seria una broma insofrible que en Moragas fos descendent d'aquell altre Moragues. Però no ens hauria d'estranyar perquè la nòmina de catalans de soca-rel que han acabat abraçant la fe espanyolista és extensa. Els qui creuen en les constel·lacions familiars, pseudociència que pretén que els traumes es traspassen d'una generació a l'altra i es poden guarir, tindrien feina a fer amb el Moragas contemporani, qui tot i negar les evidències desenvolupades a la trama de Victus, ha acabat fent de Rafel Casanova, postrant-se amb servitud davant del Borbó de torn. No hauria de patir, però, perquè per aquestes latituds les vides ja no tenen finals tan tràgics com aleshores. L'únic drama és que qui no estima la seva terra és que no s'estima a si mateix. I això té fàcil solució.