Vaig haver de mirar-ho dues vegades i acostar-m'hi fins a pocs centímetres per assegurar-me que no era un efecte òptic: la senyoreta d'anques saltadores que caminava davant meu, tenia en el vestit un forat de vint centímetres que deixava a la llum del dia una generosa porció de cul. Dic cul i dic bé, perquè l'orifici estava situat a prou alçada per permetre la guaita d'un tros de natja, no de cuixa, pàl·lida com la majoria de natges i tremolosa a causa del vaivé de les cames de la seva propietària. La carn a la vista descartava així mateix calces convencionals i insinuava tanga o -que déu em perdoni- res en absolut. L'efecte hipnòtic d'un petit tros de cul és tal que fins al cap de bona estona de seguir-lo no em vaig adonar que la noia duia un senyor agafat a la mà esquerra. Senyor que, es deduïa del seu passeig rialler, o bé ignorava que la seva acompanyant mostrava al món allò que ell creia només pels seus ulls, o bé era l'artífex de l'estrall, potser per haver ensumat en moments d'intimitat que calia aire pur en tan sensible zona.
Des del meu lloc d'obervació mòbil, prou llunyà per no ser acusat de voyeur en cas d'enxampar-me amb els ulls a la massa, però prou proper per no perdre'm detall, diversos dubtes m'assaltaven, i no sé quin era més trascendent: l'aturo com un bon ciutadà i li dic que ensenya el cul? En aquest cas em decideixo pel sobri "cul", el cursi "pompis", o el camperol "paner"? I si l'home s'ensuma -recordem que potser té bon olfacte- que he tingut pensaments obscens? Aviso un guàrdia i que faci la feina bruta? I si em comencen a fer preguntes com per exemple on em dirigeixo (a aquestes alçades ja m'havia desviat quilòmetres del meu destí)? Quedarà moguda una foto? Entre les imatges que reveuré abans de morir hi serà aquesta, per favor? Trobaré taxi a aquesta hora per tornar a casa?
No calen grans actes heroics per fer feliços els altres. N'hi ha prou d'obrir una petita finestra al món.
