Els grans esdeveniments són descrits amb imatges i paraules que valoren el conjunt del que signifiquen. És la crònica que passa a la història, la que per anys que passin explicarà que aquest Onze de Setembre el mosaic amb la bandera catalana que es formà a Barcelona reclamant el dret a votar en la consulta del proper 9 de novembre aplegà prop de dos milions de persones que, gràcies als mitjans de comunicació, ha vist el món.

Però, a part d'aquesta descripció àmplia i detallada que ha informat milions de persones, hi ha el conjunt de petites anècdotes, sensacions, situacions que cada persona que formà aquell gran mosaic ha viscut i que guardarà en la memòria personal i que segurament li servirà per reviure'n les emocions.

M'agrada recordar-ho ara i aturar-m'hi, en una reflexió sobre aquells fets que vaig viure en el meu entorn. Érem al tram 60, que es concentrava en la Gran Via entre el passeig de Gràcia i el carrer Claris. Hi arribàrem molt aviat i algú del servei d'ordre ens advertí que fins a les quatre de la tarda no es formaria realment la manifestació. Férem temps i de forma natural començarem a comentar la importància de la manifestació amb d'altres que, propers, esperaven l'hora indicada. En aquestes circumstàncies és formidable com us trobeu comentant el que significa la Consulta del 9 de novembre amb gent que no coneixeu però que es mostra fàcilment disposada a la confidència. Parlàrem amb dues parelles de Caldes d'Estrac, amb una parella de californians que per tercera vegada visitaven Barcelona i que demanaven detalls de la manifestació i feien la impressió de conèixer Catalunya, i amb molts altres.

A les quatre la Gran Via en el nostre tram era plena de gent amb camises groges o vermelles. El sol, que durant l'agost sembla que ha fet vacances perquè no l'hem vist gaire, l'Onze de Setembre lluïa amb tota la seva força. Quan semblava que a la gran Via ja no s'hi podia afegir ningú, continuava arribant més gent que s'hi incorporava. Després he llegit que l'organització no va caldre que fes grans recomanacions, perquè la gent desitjava fer-ho bé i que el símbol de les quatre barres que confluïa en la plaça de les Glòries fos potent.

Entretant, l'animació, almenys en el nostre tros, eren unes parelles de gegants que ballaven i les cançons que s'enlairaven d'aquí o d'allà. "L'estaca" de Lluís Llach segueix ben viva. Arribà l'hora en què es féu el mosaic i, segons comprovaren, aviat les imatges donaren la volta al món, juntament amb un acte de cloenda important. Lentament, la manifestació s'anà desfent, passejàrem encara una estona per el carrer Casp i el passeig de Gràcia i just en aquella cantonada un municipal de servei es mirava el corrent humà que anava baixant tranquil·lament i escampant-se per retornar d'aquella gran festa cívica.