Els botiguers, els petits empresaris i els autònoms abonen comissions per utilitzar els datàfons quan cobren les vendes mitjançant targetes de crèdit o dèbit. Les associacions representatives d'aquest mercat minorista les consideren escandaloses i confien en una regulació europea per frenar la golafreria de bancs i caixes. Vaja, que somien truites.
En aquestes estan quan Espanya s'avança amb l'aprovació del Reial Decret Llei 8/2014, de 4 de juliol. A l'exposició de ?motius s'assenyala emfàticament que a partir de l'1 de setembre es limiten les taxes d'intercanvi en les operacions efectuades amb targeta a un màxim del 0,2% en dèbit i 0,3% en crèdit. I s'afirma que aquest topall tindrà un efecte beneficiós per al comerç minorista perquè veurà reduït el cost de les transaccions. Desig o realitat?
Si algú pregunta a un comerciant quina rebaixa li ha representat és possible que aixequi els braços cap al cel mentre renega dels bancs i del govern. Tot plegat ha estat un goig sense alegria!
De fet, s'ha produït una confusió premeditada que no ha permès copsar l'abast de les modificacions legals. Quan es compra en un comerç i es paga amb targeta intervenen en l'operació el client, l'entitat financera emissora de la targeta, el venedor i l'entitat financera (que pot ser la mateixa de la targeta del client) que ha proporcionat al comerciant el datàfon (com s'anomena vulgarment el TPV o Terminal Punt de Venda).
El venedor paga una taxa de descompte a qui li ha subministrat el datàfon golafre que inclou la taxa d'intercanvi, la comissió de processament i del sistema de pagaments i el marge de l'adquirent. Aquesta quantitat que el banc o caixa li clava s'assembla a una barra lliure. Només s'ha de comunicar al Banc d'Espanya i... en paus. Per tant, com que la benevolència no és un distintiu dels usurers, no cal esperar cap rebaixa substancial.
Aleshores, què ha canviat amb la nova llei? Simplement s'ha limitat la taxa d'intercanvi entre entitats financeres (o proveïdors de les targetes); és a dir, les comissions que paga el titular del datàfon (o TPV) a l'emissor de la targeta, si pertanyen a entitats diferents.
La conclusió és òbvia. La taxa de descompte no es reduirà de forma automàtica sinó després d'un estira-i-arronsa entre contendents amb posicions de força molt desiguals.
A més, si els bancs perden per un costat intentaran recuperar-ho per un altre: voldran cobrar pel lloguer dels TPV o si jo ho fan, augmentar la quota.
Bé, al venedor li queda el dret de picar de peus o engegar el banc a pastar fang.
I què passa amb els compradors? Doncs que perdin tota esperança de qualsevol abaratiment.
Ja se sap, la banca sempre guanya... fins que la gent digui prou.
