Després de l'èxit de la manifestació independentista de Barcelona del passat dia 11 (i ja van tres), torna a demostrar-se que el Govern de Mariano Rajoy segueix tenint un problema polític important amb una part significativa de la població catalana. Però no hi ha cura: l'antic registrador de la propietat ha decidit no moure's i es limitarà, en les pròximes setmanes, a "resoldre-ho" amb la llei (via recurs al Tribunal Constitucional perquè prohibeixi la consulta que convocarà Artur Mas; probablement, la setmana que ve).

L'estratègia de Rajoy té lògica: en no permetre la consulta (o, posat cas que segueixin endavant els seus organitzadors, dificultant-la i fent-la poc vàlida amb vista a qualsevol observador extern), pretén que Artur Mas forci unes eleccions anticipades, on confia que ERC guanyarà? però sense majoria suficient per proclamar la independència (i a veure com s'apanya per pagar, mes a mes, les nòmines dels funcionaris).

No obstant això, en no donar resposta a la demanda en la qual sí que hi ha acord entre la majoria de catalans (la de votar l'"estatus" de Catalunya a Espanya), enquista el problema i perd legitimitat com a autoritat en aquest territori. En aquest sentit, la pregunta que comencen a formular-se els que van ser el dia 11 és què pensa fer per impedir la votació prevista el novembre (més enllà de la via legal). Una resposta no mesura pot provocar la desafecció definitiva dels que es van manifestar dijous (i, probablement, de part dels quals no ho van fer).

PD. Caldrà felicitar els estrategs (del Govern? Dels serveis d'intel·ligència? de la premsa de Madrid? tots?) que van pensar que, aixecant "el cas Pujol", es desinflaria la marea sobiranista. A la vista d'allò succeït, van aconseguir l'efecte contrari.