A"Bienvenido, Mr. Marshall" el valencià Berlanga fa una ferotge crítica de la misèrrima Espanya. Era l'any 1953 quan el dèspota Franco, que havia quedat aïllat per la mort prematura dels seus padrins Hitler i Mussolini, tornava del fred. La por del comunisme podia més que passar comptes amb el sanguinari feixisme espanyol. Però Espanya no rebria cap ajuda del Pla Marshall, que passaria de llarg, com els americans del poble madrileny de Guadalix de la Sierra, disfressats d'andalusos per rebre les ajudes democràtiques. L'alcalde a dit Pepe Isbert recorda Alex Salmond, però què ha passat de llarg a Escòcia?
El sí a la independència ha perdut clarament, gràcies al Pla Marshall signat a l'últim minut per Cameron, Clegg i Miliband, els tres líders del Parlament de Londres. De fet va ser el primer ministre Cameron qui imposava una sola pregunta al referèndum. Salmond volia un triple sí, no o devo-max. Devo-max és la transferència de totes les competències excepte afers estrangers i banc central. Vaja, una mena d'Andorra que ara ha ofert Londres per aconseguir que el regne es mantingui unit. Menys de 400.000 vots han salvat, més que el Regne Unit, la carrera política de Cameron, Clegg i Miliband.
El problema de Londres és que les promeses s'han de complir. No poden passar de llarg com els americans i deixar Escòcia amb un pam de nas. Cameron, Clegg i Miliband només han estat dos dies a Escòcia i sembla que passin de llarg. En democràcia les promeses s'han de complir, però la devo-max ha creat un clima enrarit entre els parlamentaris anglesos, que com Madrid, estan encantats amb el centralisme de Londres. Si Londres no compleix, Escòcia exigirà un nou referèndum i aquest cop el sí tindrà totes les de guanyar.
Alex Salmond ha aconseguit el que primer volia i Londres denegava, la devo-max. Si els escocesos haguessin votat independència, seria la cirereta del pastís, però una Andorra gegant, el pastís sencer, ja li va bé.
Anglesos i escocesos han donat una lliçó de democràcia a Espanya i Catalunya. A Espanya perquè nega el vot als catalans i a Catalunya perquè ha de resoldre les qüestions econòmiques que Salmond no ha fet ni ha volgut fer. Rajoy i Mas han d'invitar Salmond. Primer a Madrid, on el conseller en cap escocès pot explicar al negacionista Rajoy que la democràcia no va de dalt a baix sinó de baix a dalt, perquè el poble, no l'Estat, mana. El poble lliure va votar tres cops l'Estatut de Catalunya, amb els seus representants al Parlament i al Congrés i amb el referèndum. Un Tribunal Constitucional corromput pel PP i el PSOE ha creat tota la crisi i la segueix fomentant. En comptes d'anul·lar el seu greu error de 2010 encara ho emmerdarà més prohibint votar. A la plaça Sant Jaume Salmond també té coses a dir, de com Catalunya pot aconseguir la devo-max d'una manera o d'una altra. Per les bones, amb Madrid transferint tot el poder i no interferint més amb Catalunya, o si no, amb la independència. Votant tothom guanya.
Isbert era rodó, alegre i visionari com Salmond, però el negacionista Rajoy i el pujolista Mas no fan riure. Berlanga difícilment filmaria Benvingut, Mr. Salmond.
