Si guanyes és que l'has encertada.Quan les enquestes feientémer una victòria del sí aEscòcia, el referèndum vapassar a ser «un error històric» de David Cameron. Però mentre les enquestes van dir el contrari, va ser una mostra d'astúcia política. Cameron podia haver donat llum verda o vermella a la consulta: com Rajoy.

En la llei britànica és competència de l'Estat. Cameron hauria pogut dir: Si volen referèndum, canviïn la llei. Presentin una proposta de modificació al Parlament de Westminster i ja veurem. Peròen lloc d'escudar-se en el BOE per ignorar un problema polític, el premier britànic va decidir agafar-lo per les banyes i provar de solucionar-lo. A favor seu, és clar. Les enquestes deien que els escocesos volien més autogovern, però no la independència, i a les eleccions, la suma dels vots unionistes guanyava els del Partit Nacional Escocès.

Així que va plantejar elreferèndum en termes de blanc o negre: marxeu o us quedeu. Pensava que decidirien quedar-se, i així es trauria el problema del damunt per a tota una generació. I en darrer terme, l'ha encertada. Entremig ha patit i ha fet patir la City, l'establishment, i mig món que no vol ensurts en un moment en què els focus d'inestabilitat proliferen, però de totes maneres ningú no li ha proposat que suspengués la convocatòria per reial decret adduint raons d'interès superior. Al capdavall, tothom sabia que la victòria del sí obriria una molt llarga negociació en la qual prevaldrien el sentit comú el sentit pràctic.

Els britànics són bastant pràctics amb les coses de menjar, i no es deixarien encegar per rampells d'orgull ferit; a les negociacions procurarien trobar aquelles sortides en què tothom hi guanya. Una gran diferència amb l'arrauxament hispànic que no dorm tranquil si no ha fet suar sang a l'adversari. Però ha guanyat el no, tots tranquils, i de totes maneres s'obre una llarga negociació per complir les promeses de més autogovern, que Cameron ja està convertint en una mena de projecte per federalitzar el Regne Unit. Res no anirà de veres fins passades les eleccions generals del'any que ve. Mentrestant, queda per a la història la foto del document signat pels líders conservador, laborista i liberal-demòcratabritànics, comprometent-se a l'autonomia fins i tot si guanyava el no. Sentit comú, sentit pràctic: deixem-nos estar de batalletes que volen rases. Algú s'imagina Rajoy i Sánchez signant unacosa per l'estil?