Cartes

Jordi Fornés Pol. Anglès.

Constantment, en diferents mitjans de comunicació, surt algun polític o periodista contrari al moviment pel dret a decidir tot argumentant i barrejant el cas «Pujol» amb aquest per tal de desacreditar-lo... El cas «Bárcenas» va fer dimitir la cúpula del PP? o el cas «Urdangarin» va acabar amb la monarquia? La corrupció no entén de banderes ni fronteres. És un deure de tots eradicar-la.

Però encara no han entès res! Aquest moviment surt del poble arrande la sensació d´impotència per part de la ciutadania catalana en veure que les nostres institucions polítiques són constantment bloquejades i menyspreades per part de l´Estat espanyol.

Alguns grups polítics ja n´eren, d´independentistes, d´altres s´hi han tornat, és igual, el fet és que una gran majoria parlamentària està farta de veure com el Govern central, amb l´ajuda de les seves estructures d´estat, constantment ens bloqueja tot allò que és bo per millorar el benestar del nostre poble.

La nostra cultura, la nostra llengua no són ni millors ni pitjors que qualsevol altra, però és la nostra i per molts de nosaltres va ser la materna.

No volem anar contra Espanya, volem anar a favor nostre, a favor del nostre poble i del sentit comú.

Estem farts de festivitats bàrbares on es torturen animals, d´aeroports sense avions, d´autovies sense vehicles, de trens sense passatgers, d´obres faraòniques escampades per tot l´Estat espanyol totalment deficitàries i fora de lloc; en part, a costa nostra i només pel fet d´inflar egos personals. Volem una Catalunya lliure, amb identitat pròpia. Volem respecte i democràcia!

Estrangers a la nostra terra

Joan Boronat Lecha. Blanes.

No ho volen entendre; aquesta camarilla espanyolista amb les sigles S.C.C. (la segona C per colonialista potser?) van reunir a Tarragona uns pocs individus, entre ells, feixistes, falangistes i nostàlgics hereus del franquisme (els policies nacionals que estaven de servei a Barcelona no van poder assistir-hi), quatre gats, que es van poder comptar un per un. Mentre que a Barcelona, moltes persones ens vam haver de mirar la V des de la «banqueta» perquè no hi cabia ni una agulla. Ens acusen d´apropiar-nos la «festa» de la Diada. La Diada, no és una festa, és una data significativa, a partir de la qual es comença a comptar la pèrdua de les institucions i la llibertat de Catalunya; una jornada laboral que algú va tenir la idea de transformar en festiva, perquè els catalans anéssim a la platja a distreure´ns i deixéssim de manifestar-nos; però no ho van aconseguir; hem utilitzat molt bé aquest dia no laboral, sobretot, les últimes tres Diades, l´èxit de les quals sí que ha estat una gran Festa. És incongruent i insultant que aquestes quadrilles de colons espanyolistes i botiflers facin celebracions el mateix dia que nosaltres reivindiquem el que ells neguen, la llibertat i la democràcia. Un d´aquests individus, la Sra. Chacon, ha assegurat que si Catalunya fos independent, se sentiria estrangera a la seva terra. Així és com a molts catalans ens fan sentir, des de fa tres segles, enfrontats al poder colonial; ells diuen que és el procés d´independència el que provoca enfrontament, quan la solució és precisament la independència. L´enfrontament s´acabarà quan els fills i néts d´aquesta senyora, i dels que pensen com ella, neixin en una Catalunya lliure, mentre que si continuem sota el jou espanyol, segui­rem comdemnats a sentir-nos estrangers a la nostra terra.

Ara és l´hora, catalans

Enric Mestres Girbal. tossa de mar.

Ara és l´hora d´estar alerta / no us deixeu entabanar / per els mentiders de sempre.

Ara que ja ha passat «la diada» i els catalans, tant d´un cantó com de l´altre se senten cofois i satisfets, i abans que uns i altres tornin a marejar la perdiu amb falses històries de bons i dolents voldria senyalar que, després de dos anys de follia independentista, cap dirigent ens ha explicat sense embuts què passaria el dia després. És sabut, per actiu i per passiu, que «Espanya» no toleraria una secessió, per molt democràtica que la vulguin disfressar, i que la Unió Europea (que per cert és el millor negoci que ha fet el neocapitalisme) deixarà penjat aquest país que només pot portar-li maldecaps.

Però fixem-nos només en el que passa a casa, amb un deute de 60.000 milions d´euros, amb una Sanitat en bancarrota, una escola que, malgrat els esforços d´alguns docents, s´ha convertit en la pitjor d´Europa, on prreval la ideologia sobre l´ensenyança, uns polítics que del primer a l´últim fan ferum de corrupció, un Govern que malgasta els diners públics en subvencions a organismes pseudooficials dirigits per amics i familiars, etc.

I un cop això paït per la pobre, trista i dissortada ciutadania d´aquest desgraciat país, amb quins diners tirarem endavant? Perquè Catalunya no té un banc nacional que garanteixi la seva futura moneda. No podrem utilitzar l´€ perquè els bancs els retiraran de la circulació per ser «moneda falsa». En aquest cas, que els passarà als pensionistes, als que cobren de l´atur i, en general, a tots aquells que depenen del diner «d´Espanya»?

Ara és l´hora catalans de dir «ja n´hi ha prou de tanta bogeria», que no haguem de «plorar com dones pel que no hem sabut defensar com homes».

Els escocesos no veuen TV3

Joan Garcia. Girona.

No només Espanya no té res a veure amb el Regne Unit en tradició democràtica. Tampoc Catalunya s'assembla a Escòcia en costums democràtics. Allà, la gent ha pogut exercir el dret al vot sense pressions i sense la permanent propaganda dels mitjans de comunicació oficials. S'han limitat a informar. Quina enveja!

Els escocesos, per sort seva, no han de patir ni TV3, ni Catalunya Ràdio, ni RAC1 ni d'altres mitjans privats subvencionats que omplen el panorama mediàtic català.

Veient TV3 o escoltant la inefable i ben pagada Terribas a Catalunya Ràdio els últims mesos, hom hauria pensat que el «sí» guanyaria per golejada a Escòcia. No ha estat així. Allà tenen la sort de gaudir de mitjans de comunicació equànimes. Felicitats, Escòcia!