o fa pas gaire temps -ho dic pels que tenen memòria de musclo- els independentistes eren considerats una colla de marginals, un grupuscle d'exaltats, una trepa de radicals, una banda de somiatruites, un estol de bufanúvols (i quines paraules més boniques que té aquesta llengua!) o tot alhora. Eren quatre gats, entusiastes, obstinats però inofensius, que des de molts sectors de casa nostra eren menystinguts o observats com insectes exòtics, amb una barreja de condescendència i curiositat. Des d'Espanya, simplement eren negats, negligits o, com a molt, servien per justificar la perversitat del nacionalisme (el dels altres, és clar) i el perill que sempre comportava.

Però vet aquí que, amb una celeritat i una fermesa inaudites, l'independentisme va capgirar la situació. De cop i volta, centenars de milers de persones sortien al carrer reclamant la independència i demanant poder votar-la en un referèndum (és que demanen cada cosa!). Tot era festiu i pacífic, quasi una mica càndid i kumbaià. Gai?rebé d'un dia per l'altre les rotondes del nostre país s'omplien d'estelades. I, ja se sap, partits que mai havien defensat aquesta opció, s'apuntaven al carro perquè anar a peu fatiga molt.

Tot ha anat tan de pressa, tot ha sigut tan accelerat, que alguns encara no saben on són, d'altres donen tombs com si estiguessin marejats, i alguns altres no han entès res de res i continuen arrapats com paparres als seus prejudicis i tòpics de sempre. Aquests darrers dies, per exemple, he sentit un argument recurrent: l'independentisme és una massa sense cervell, una marea humana dirigida per demagogs, una multitud sorgida de l'adoctrinament nacionalista i etc., etc. Només l'independentisme?, em vénen ganes de preguntar.

Quan eren pocs, eren una minoria marginal i, per tant, podien ser ignorats; ara que són molts (es comptin com es comptin), són una bèstia a qui han menjat el cervell. La culpa, doncs, sempre és d'ells, per ser independentistes i per fer-ne ostentació amb actes multitudinaris i per demanar una cosa que la constitució espanyola es veu que no permet: votar. La culpa és d'ells perquè han posat en evidència la lloada transició i han desemmascarat la feblesa d'aquesta democràcia. La culpa és d'ells perquè molts dels que es proclamaven progressistes han resultat ser tan intransigents i carques amb el procés com la dreta més pura i dura. Ho facin bé o malament, passi el que passi, els independentistes sempre seran culpables perquè han fet caure les disfresses i han aconseguit que molts ensenyin les vergonyes.