Els resultats del referèndum d'Escòcia no han de servir per humiliar ni per envalentir ningú. És una decisió democràtica d'ells, que cal acceptar i admirar. I aquí -agradin o no aquells resultats-, serà bo respectar tant els que s'havien apuntat perquè guanyes el "sí", com els que apostaven pel "no".

Els sentiments no es discuteixen, com ha dit molt atinadament l'actual líder dels socialistes catalans. El que s'ha de debatre són els interessos i les lleis. Els sentiments són respectables tots. A Escòcia s'ha debatut, principalment, sobre els interessos. La llei s'ha respectat escrupolosament.

El referèndum ha estat pactat amb el govern del Regne Unit, perquè podia ser pactat. Entre d'altres coses, perquè no tenen una Constitució tancada com en altres països, com aquí.

El punt més flac de l'anomenat procés català, més enllà de majories o minories reals, és que es juga amb el marc legal bàsic, que -s'hi estigui o no d'acord- un dia va ser molt àmpliament referendat democràticament pel poble, i de manera sorprenentment massiva a Catalunya. Eren altres temps i va néixer amb forts condicionants, certament. D'aquí la necessitat de modificar-lo. Però, per ara, és el marc legal vigent. El que no és sensat és intentar ignorar-lo, burlar-lo, desvirtuar-lo, esquivar-lo, amb maniobres jurídiques pretesament legals. I menys, és clar, amb desafiaments polítics. Per legítims que siguin els objectius finals, el procediment xoca amb l'Estat, que formalment és el garant de la legalitat i, a més, té els instruments dissuasius.

L'exemple escocès ens assenyala un altre camí. El de l'escrupolosa legalitat i el pacte. Un dia, fa més de 300 anys, Escòcia va pactar lliurement la seva unió amb Anglaterra, i ara ha plantejat també lliurement la possible separació, i els ciutadans escocesos majoritàriament han dit que "no". Tot dintre del marc de la seva llei i amb la bona disposició del govern central. Aquí no és dóna ni una cosa ni l'altra. Per això s'ha de modificar la Constitució, camí realment complicat i difícil, però que mereix l'esforç d'intentar-ho. És el camí de l'estabilitat i de la pau social i política. Altra cosa, senyors polítics, és la tensió i la incertesa permanent.

Aquest és el camp on jugar amb constància, honestedat; amb realisme, intel·ligència, aliances, i amb una visió a llarg termini. Altra cosa és enganyar i ?enga?nyar-se. És voluntarisme pur, il·lusionisme, que ens pot fer anar de mal borràs, i no pas ajudar-nos a mantenir i millorar l'estat del benestar. La legalitat i el pacte és l'exemple d'Escòcia.

Un exemple per a tots. Ningú, que consti!, pot aquí ser humiliat ni tampoc vanar-se del resultat del que han decidit lliurement els escocesos. Ells han valorat els seus interessos, segurament més que els sentiments; aquí, sens dubte, els sentiments tindran sempre més protagonisme, com s'ha manifestat, repetidament, en les grans manifestacions. Per això caldrà demanar més calma i seny.

Convindrà, i s'haurà de debatre, principalment, sobre interessos i lleis, com a Escòcia, però no sobre els sentiments. Els sentiments no es discuteixen, es respecten.