La hipòtesi Junqueras la va llançar fa unes quantes setmanes el columnista de La VanguardiaEnric Juliana, citant fonts pròximes al govern, si bé com a rumor portava mesos -almenys des d'abans de l'estiu- circulant entre les tertúlies del poder. Dubto que sigui certa, encara que també un doni per amortitzat al President Mas. La lògica de la política funciona amb mecanismes precisos, però no necessàriament elegants. La hipòtesi Junqueras desdenya la tercera via d'una Espanya flexible per cenyir-se al guió del "xoc de trens". De la democràcia estricta ens desplacem al conflicte de legitimitats: l'independentisme més radical que busca sobrepassar el marc legal -les crides a la insubmissió i a la desobediència civil són contínues des de fa dies-, aprofitant la sobrecàrrega elèctrica dels moviments de massa. Artur Mas es converteix en un guinyol que tentineja entre el milió de la Diada i el terratrèmol intern que sacseja al seu partit. Disposa de capacitat de maniobra per explorar la mal·leabilitat d'Espanya (i de Catalunya)? Li interessa fer-ho? Acudirà al suport parlamentari ofert pel PSC per evitar unes eleccions plebiscitàries o accelerarà el pas a fi d'evitar la metralla del cas Pujol? Ningú creu que Mas s'atreveixi a treure les urnes el 9 -N i, si ho fes, ningú posa en dubte que se suspendria l'autonomia catalana. El debat no se situa el dia previst per al referèndum, sinó just després. Les hipòtesis Junqueras sostindria que el govern de Rajoy prefereix que CiU s'enfonsi i que a Catalunya governi una coalició presidida pels republicans al costat de la CUP i Ada Colau -els partits de la desobediència civil, per dir-ho així, enfront dels de l'antiga centralitat. Es mantindrà la unitat d'acció sobiranista en el difícil post 9-N? És innegable que la política espanyola viu en un continu estat d'acceleració.

Mentrestant, la multitudinària Diada ha deixat diverses claus. La primera respon a la brillantor encegadora de la unanimitat, amb les seves derivacions estètiques, simbòliques i sentimentals. Els moviments de masses, no obstant això, no es tradueixen necessàriament en majories democràtiques operatives. La segona consisteix a reconèixer el paper estel·lar que desenvolupa l'ANC. A favor seu, la creixent desafecció d'una part de la ciutadania cap a les elits de la societat (en aquest sentit, poden llegir la interessant entrevista a la sociòloga Belén Barreiro a la revista Jot Down). Crisis d'autoritat i de prestigi, absència de vincles, falta de confiança i de credibilitat. El crac econòmic no ha fet sinó impulsar aquestes dinàmiques subjacents, l'abast de les quals és global. Al seu costat, actua el renovat anhel per un relat que permeti cristal·litzar l'esperança. Vegin alguns exemples: la Catalunya de l'ANC ofereix una narrativa que enllaça l'èpica d'una derrota amb el futur; l'Espanya de Podem recorre al mite edènic d'una nova fundació que trencaria amb la realitat acomodada i autoreferencial de les elits. Per a una part de l'opinió pública, no obstant això, el relat que ens ofereixen el PP i el PSOE és una Transició desconstruïda i una Constitució que, de sobte, sorgeix emmascarada de sutge. En un context més ampli, no es pot deslligar el que passa a Catalunya dels moviments tectònics als quals s'enfronta la resta del país.

Queda una tercera nota, que no té en compte el vot escocès. La llei és suficient per detenir un referèndum, malgrat que s'anunciïn actes massius de desobediència civil. La llei, de totes maneres, no és capaç per si sola de curar les ferides d'una societat en risc de fractura. I no parlo només de Catalunya. Més aviat o més tard, la política parlamentària haurà de recuperar el seu protagonisme per reconduir la frustració i tornar als cursos de l'estabilitat. Si no és així, Europa imposarà un full de ruta, de la mateixa manera que ho va fer amb les reformes econòmiques que va haver d'emprendre primer Rodríguez Zapatero i, anys després, Mariano Rajoy. No sé si això és millor o pitjor, encara que sospito que el segon. Generalment, arribar tard a les solucions no és la millor opció. No ho ha estat gairebé mai.