Si El Bulli encara avui estigués obert probablement ningú discutiria el projecte d'El Bulli Foundation, però la memòria ja té aquestes coses. Fa quatre dies que tothom venerava el fet de poder tenir a les comarques gironines el millor restaurant del món i l'impulsor d'una cuina que ha revolucionat la gastronomia, a casa nostra i a la resta del planeta i, si aleshores, s'hagués dut a terme el nou projecte de Ferran Adrià, les critiques haurien estat amb la boca petita. En canvi, ara que l'experiència d'El Bulli sembla quelcom del passat, és més fàcil qüestionar el nou projecte, atès que al cap i a la fi ningú sap ben bé que hi faran. I a més, ja no ens calen rèpliques perquè continuem estant al capdavant de les cuines de referència mundial amb noves propostes que fins i tot superen aquell El Bulli.
Si abans no hi vèiem cap problema, malgrat que el restaurant ja era al bell mig del parc natural, costa d'entendre com ara surten totes les susceptibilitats del món, pel simple fet de voler dur a terme un projecte que en cap cas es pot comparar amb la urbanització salvatge de la zona i que a primer cop d'ull, no només sembla un projecte innovador, sinó que es tracta d'una proposta perfectament integrada al paisatge de la zona.
No m'estranya que l'Associació de Naturalistes de Girona hagi anunciat aquests dies que els han augmentat les reclamacions per defensar el territori davant diferents projectes, perquè veient algunes de les reaccions contràries a El Bulli foundation, ja es veu que hi ha gent que té la pell molt fina a l'hora d'oposar-se fins i tot a coses que no representen cap mena de contaminació ambiental. Però, ja se sap, aquest es un país on els ecologistes ho són de cap de setmana i només per a certes coses.
