Catalunya no és Escòcia, ni Espanya el Regne Unit. Naturalment, no hi ha cap problema a ser unionista, i a Catalunya, societat democràtica n'hi ha força. I és clar, faltaria més, a Espanya, llevat de poques excepcions -la darrera Sabina, i diversos esportistes que estan pel dret a decidir, de Gasol a Gerard Piqué, cosa que ha enfurismat la caverna- que és tant del PP com socialista, no ho oblidem, i Bono ens ho ha recordat. Però un problema greu que té l'unionisme és l'ús sistemàtic de la mentida, de la difamació i la falsificació. En tenim un exemple en Antonio Papell, que escrivia una cosa tan falsa com que Catalunya es va integrar a la Corona d'Aragó, era just al contrari, el Regne d'Aragó es va extingir per integrar-se a la Catalunya catalanoparlant, de reis catalanoparlants i oficialitat de la llengua arreu. Afirma també que hi ha la "Unidad de España" des del segle XV, cosa que, com és ben sabut, és un invent totalitari. També diu que Catalunya no ha esta mai independent... Doncs miri: Els historiadors més solvents ?-llevat de Jordi Canal, que sosté les tesis properes a la FAES, de Sociedad Civil Catalana, de Ciudadanos (és un renec dir aquests noms en català) etc.- diuen que Catalunya va funcionar com un estat confederat amb Castella fins al 1714 (fins al 1707 el País Valencià, i fins al 1715 Mallorca). Però també al costat socialista i "liberal" s'hi veu la poteta. Eugenio Fuentes, que, certament, és "subtil i flexible", però, és clar amb bones paraules abomina del procés català, que qualifica de "desintegració".
Però, en tots els casos, el més groller és la ignorància que mostren els unionistes comparant territoris. Tant l'Antonio Papell com els altres tenen el vici de comparar la situació escocesa amb la catalana que, llevat d'una aspiració a més llibertat no tenen res en comú. I encara més greu quan es compara -i ho fan tant els socialistes com el PP, així com els al·ludits-, Catalunya amb Baviera -una regió alemanya-, o amb la Padània -també una regió, i no pas cap nació històrica-. Són comparacions que constitueixen un insult a la intel·ligència. També els casos del País Basc, o de Flandes, o dels cantons suïssos, o del Quebec són del tot diversos del cas català, ja que com Escòcia, estan reconeguts pels seus respectius estats: tenen les lleis, l'economia i en el seu cas la llengua blindades, es poden projectar al món, "Produce of Scotland", "Produit au Québec", tenen seleccions nacionals... tot això Espanya ho prohibeix a Catalunya, que no és present als mapes, no reconeix la nació (els britànics parlen de "quatre nacions") i els catalans som violentats obligant-nos a dir-nos espanyols, com vol el president socialista-falangista; ningú no obliga els escocesos a dir-se anglesos, els nostres productes són boicotejats, la nostra llengua perseguida, esquarterada i humiliada, les nostres infraestructures i inversions discriminades i la nostra economia empobrida.
