Fa cinc anys vaig publicar un article en aquest mateix diari on explicava les meves angúnies perquè una gran majoria de catalans volien ordinadors a les aules. I el que és pitjor una gran majoria de mestres també. En aquest article deia "Al final acabarem per construir una gran Universitat Oberta de Catalunya per a nens i podran acomiadar tots els mestres catalans. Creieu que un milió de nens mirant pantalles d'ordinador des dels tres anys és un panorama engrescador per a ningú? Ens hem tornat tots bojos? Fa feredat, George Orwell no es podia haver imaginat un somni pitjor".

Segurament fa cinc anys era l'únic català que deia aquest tipus de coses i em feien sentir-me sol, com un emigrant al meu país o com un negre a l'Alabama de l'any 1830. L'onada era tan forta que no s'hi podia fer res. Com sempre que passen aquestes coses al final hi ha una reacció. Normalment ha de ser d'algú de fora qui ens torni al sentit comú, si pot ser un individu dels EUA molt millor.

El país ha descobert amb astorament que els enginyers i creadors d'andròmines electròniques de Silicon Valley a Califòrnia no deixen que els seus fills les usin! El que ha estat decisiu, per acabar amb tant papanatisme sobre els pretesos usos pedagògics dels fòtils que surten d'aquesta vall de Califòrnia que només fabrica coses inútils molt cares que ens empitjoren la nostra qualitat de vida, és que el mític Steve Jobs no veia amb bons ulls que els seus fills els usessin.

Però el que ha estat un xoc comparable a la carta de Jordi Pujol s'ha produït en saber-se que tota aquesta gent porta als seus fills a unes escoles on tots aquests estris estan prohibits! Ho sabia! Aquesta gent que s'ha dedicat tota la vida a fabricar coses malignes saben que millor que els seus fills no les usin i sobretot que en les escoles on van no n'hi hagi. Podeu pensar, i per què no ho hem sabut fins ara? Per què no ho expliquen? Home, com voleu que qui es fa multimilionari venent tota mena de perversos instruments ens expliqui la veritat? Voleu que ens expliquin les addiccions que creen? Que ens expliquin les desenes de patologies clíniques psiquiàtriques que encomanen als nens i nenes catalans? Tampoc sembla massa difícil endevinar que si un nen està moltes hores mirant una pantalla al final tindrà problemes greus d'aprenentatge i que, a més, tindrà dificultats empàtiques que li faran difícil estimar i deixar-se estimar.

Els mestres cal que augmentin la seva autoestima, no hi ha res més potent en l'educació que un mestre amb una pissarra i un guix a la mà estimant els nens i nenes de la seva classe. Si no us ha agradat l'article almenys m'haureu d'agrair que no escrigui del procés.